L’ocupació de Catalunya i la negació dels seus drets, va començar el 1714 amb el Decret de Nova Planta de Felip V, va seguir en les posteriors dictadures i segueix ara en la dictadura actual (que en diuen democràtica, carai, carai…). Això de “dictadura democràtica” es veu que ara s’està posant de moda, mireu si no els casos d’Iraq, Veneçuela…

L’opinió dels catalans, de si volen seguir sent una colònia o no, no els importa. Ells són els amos i hem de fer el que ells diguin, o si no… L’amenaça sempre com a resposta.
El Parlament de Catalunya? Una fal·làcia, controlada per l’amo, des de Madrid, que amenaça amb totes les “armes democràtiques” de la seva imposició i de la seva dictadura.

A Espanya necessiten aquesta colònia que es diu Catalunya, que són els que els hi aporten més diners, per maltractar-la. Maltractar-la econòmicament, lingüísticament, políticament; judicialitzant els nostres representants perquè volen preguntar-nos què volem ser. Catalunya es mereix ser tractada com una colònia?

Dies enrere, el Parlament va restituir la memòria de 65.000 catalans que en els temps del franquisme foren represaliats per no ser fidels a aquella dictadura.

Ara, els que no són fidels a la dictadura del “Rajoyisme”, també són represaliats, perseguits per la “seva justícia”, i tots aquells que pensen diferent, condemnats a ser perseguits, multats o empresonats per uns tribunals “democraticamente escojidos por el Gobierno de España y sujetos a su obediencia”.

Ara, amb Felip VI, quina casualitat, hem de resignar-nos i seguir sent una colònia?

Què volem, ser una colònia o ser membres d’un país lliure?

FER UN COMENTARI