Catalunya enfangada

Publicada: 31/07/2017 20:55h

Fa uns dies vaig tenir un somni esgarrifós. Us l’explico.

Uns savis des de Madrid havien fet un invent fabulós: Van inventar uns núvols que podien activar i teledirigir des de la terra; des de Madrid, és clar.

Aquells savis eren conscients que a causa de la sequera, el mapa d’Espanya podia perdre consistència i fragmentar-se i que això afectava bàsicament a Catalunya, tot i que al País Basc i a Galícia també hi havia un cert risc.

Amb la ferma voluntat d’ajudar als seus compatriotes de Catalunya a solucionar aquell problema, varen teledirigir una quantitat enorme d’aquells núvols cap a Catalunya. Els situarien bàsicament en els llocs de més risc o de més perill, com eren la Generalitat, el Parlament, les institucions populars… I quan l’emboirament ja estigués plenament situat, l’activarien.

Però per poder-los activar primer havien d’enviar a Catalunya uns satèl·lits portàtils però molt potents anomenats “fis-cals”, “jut-ges”, “guar-civ” que serien els encarregats d’activar els percutors en el moment oportú.

I així fou. Es va desencadenar una tempesta enorme, una pedregada amb una violència com mai s’havia vist, amb unes pedres de la mida d’una pilota de futbol.

Hi hagué moltes víctimes, i es va crear una fangositat llefiscosa, molt bruta i molt pudent, que va envair tot Catalunya. Gràcies a aquesta fangositat aquells savis madrilenys, tenien la percepció de què el fang ompliria les esquerdes i ajudaria a soldar el territori.

Espantat, però, encara dins del meu somni, vaig veure uns altres savis, aquests de Catalunya i coneixedors del territori, que varen vaticinar que aquell fang, en comptes d’ajudar a soldar la península, el que passaria seria que faria encara més gran l’esquerda.

I aquí em vaig despertar. Quin somni més estrany, oi?

FER UN COMENTARI