Publicat: El prestigiós economista Niño Becerra: “De 1980 a 2014 Catalunya havia aportat  a Espanya 220.000 milions d’euros més dels que havia rebut. Catalunya té un problema gravíssim i és econòmic, no jurídic ni polític”. Govern català: “16.000 milions € anuals de dèficit”. Govern espanyol: “Accepta el dèficit fiscal de Catalunya, 8.800 milions €/anuals; 8.800 per 37 anys són 325.600 milions d’euros acumulats”.

Quins són els fets objectius?

Obviem les xifres de l’economista i del govern català i utilitzem les del govern de Madrid. Catalunya té un gran i crònic dèficit en infraestructures, per l’incompliment dels successius governs espanyols, que perjudica seriosament la competitivitat d’empreses, treballadors, comerços; està obligada, doncs, a retallades que originen llistes d’espera en sanitat; pagues congelades a funcionaris en educació, serveis bàsics; pobresa creixent segons Càrites, nens que no poden marxar de colònies o alimentar-se com precisen i que obliguen a campanyes solidàries; asfíxia econòmica per una discriminació clarament negativa en l’assignació de recursos; projectes d’investigació, desenvolupament, innovació, inversions… paralitzats i/o anul·lats per manca de fons financers. Impossibilitat d’aplicar una justícia social avançada… La llista és molt llarga. Malgrat tot això, segueix sent atractiva per moltes multinacionals.

El parlament català va elaborar, respectant les pautes democràtiques i constitucionals, un estatut que el parlament espanyol “va raspallar” (Alfonso Guerra va presumir d’això) i que el Constitucional, “a-constitucional” i dirigit, va minimitzar anul·lant el més fonamental.

La societat catalana amb dignitat democràtica va reaccionar

Amb manifestacions multitudinàries que sorprenen al món. Exigeix ser consultada per decidir si viu amb la dignitat i qualitat de vida que es mereix pel que és i genera, o ha de seguir subordinada, colonitzada, per l’estat espanyol. Les respostes d’aquest? Només jurídiques: Fiscalia, tribunals, càstig i inhabilitació als líders “que són demòcrates”. Ignora totalment a la societat. Fins i tot, castiga als seus. Mancat de polítiques que evitin conflictes. Els genera i engrandeix!

Què diu el The New York Times sobre el referèndum?

Acaba de desautoritzar plenament al govern espanyol i al PP, PSOE, C’s i CSQP, sindicats, mitjans afins i els seus votants. El diari més important del món anul·la els falsos arguments, demagògics del govern espanyol i els seus seguidors. Proposa un referèndum legal i diu que la victòria del no, “seria bo per Espanya”. Afegeix, també, que l’estat espanyol hauria de donar una resposta política i econòmica a la demanda de la societat catalana i el seu govern. L’estat ha dit el de sempre: No a tot. Quants governs del món s’acaben d’assabentar de la  clara denuncia del Times a la incompetència política i la manca de visió estratègica de l’estat espanyol? Del mal tracte real a Catalunya i tots els seus habitants? Què justifica que hi hagi votants que li donin suport tenint en compte quan els perjudica?

Què exigeix, pacífica i democràticament la societat catalana? Davant la realitat dels fets: Que “tots” els votants catalans decideixin entre dues alternatives.

  1. Independència. Segons molts economistes internacionals, Catalunya es situaria entre els països europeus amb més nivell de vida. Viuria en una democràcia autèntica, aplicaria una avançada justícia social, seria lliure i plena d’acord amb una realitat històrica, sociològica. Administraria els seus propis recursos en bé de “tots” els seus habitants! Ens imaginem Catalunya, avui, amb aquests 325.000 milions d’euros? Ens imaginem com i quant beneficiaria a cada família catalana?
  2. Dependència. Seguir administrats, colonitzats (veure definició de colonització) en un clar i progressiu perjudici del benestar que les seves famílies mereixen, de la seva dignitat i llibertat. I això sense comptar amb la creixent subregionalització? No és això el que ofereixen els líders dependentistes als seus votants? És el millor per a ells?

Catalunya pateix només un problema econòmic? No, és també i, per sobre de tot, un problema polític, originat pel govern espanyol. Des d’una perspectiva racional, què ha de decidir un empresari, treballador, pare de família, polític, votant, amb criteri de dignitat, justícia i democràcia real?

FER UN COMENTARI