La violència i el govern Colau (I)

Publicada: 16/05/2017 19:34h

Aquest és un tema que ja s’havia d’haver denunciat fa molt. Com una globalitat, com un tret de les noves polítiques, i no pas com fets aïllats.

Si hi ha un límit a la llibertat d’expressió a una democràcia real, de bones pràctiques i sana, aquest límit és la incitació a la violència, que constitueix un delicte degudament tipificat.

Aquest passat diumenge hem tingut una mostra de com s’ha vulnerat aquest límit, convidant una persona que incita a l’ús de la violència. Davant de les protestes i denúncies aixecades, sembla que l’Ajuntament de Barcelona l’únic que ha fet és la “defensa espanyola” del “no ho sabia”. Sense cap condemna. Doncs la resposta és fàcil, informar-se abans de regalar els diners que són de tots, subvencionant la comissió d’un delicte.

Ahir, dilluns 15, Fadi Hassan, president de la comunitat palestina a Euskadi, recordava les paraules que ja va publicar dies abans: “Khaled diu que busca suports per Palestina, però és una vividora del conflicte, i necessita i vol que el conflicte segueixi”.

Hassan va participar en el programa de 8aldia, a la cadena 8tv, juntament amb l’israelià Uriel Benguigui, president de la comunitat jueva de Barcelona, defensant la necessitat d’entendre’s o el conflicte no trobarà mai aturador, i menys quan els dirigents d’ambdues parts fan del conflicte el seu negoci.

Però, com avançava al començament, la denúncia contra la violència s’ha d’estendre globalment, perquè la situació a Barcelona és molt preocupant, des que s’hi ha instal·lat al govern les forces que fan de l’odi a determinades persones i grups la seva política.

D’una ciutat acollidora, de tarannà amable, bonica, que l’ha convertida en una de les estrelles mundials del turisme, estem lliscant cap al precipici al qual la porten uns quants.

Els turistes

Qui té tan poc seny de culpar els turistes dels problemes de Barcelona? Algú que mai ha visitat París, Londres, Roma, Nova York? Que no somia en visitar Venècia, Los Angeles, Praga? Que ha decidit que és millor quedar-se a casa en lloc d’anar a emprenyar a un altre indret?

Volen espantar els turistes, fer-los fora, com van haver-se de lamentar a Tunísia pels atemptats terroristes de fa dos anys, que van fer canviar els plans de molts visitants i escollir un altre destí?

La responsabilitat és de l’Ajuntament, per no donar solucions. Cert, sí, quan els turistes pugen al Park Güell, una de les estrelles de Barcelona, juntament amb la Sagrada Família, destorben gent que va per feina, ciutadans de Barcelona. Això s’arregla fent fora els turistes?

Ningú ha agafat els autobusos i metro a París, a Londres, per anar de Marble Arch al Buckingham Palace, barrejant-se amb els ciutadans britànics? El problema s’arregla augmentant la freqüència de pas de la línia o línies que van del centre de la ciutat al Parc Güell, fins i tot, posant una llançadora en les hores punta d’afluència dels turistes.

Barcelona fa molts anys que està en els mapes internacionals, tant per l’obra de Gaudí, com pel Barça. L’any 1972 vaig anar de viatge de final de curs a Grècia i ni trobaves cap guia en castellà, però quan deies que eres de Barcelona, els rostres se’ls il·luminaven i et deien, “Barcelona, Cruyff!”.

I no recordem que Woody Allen, enamorat sempitern de Manhattan, va rodar una pel·lícula a Barcelona? Barcelona està de moda. Aprofitem-ho. Aprofitem-ho perquè el turisme ens beneficia a tots, dóna treball a molts, dóna ingressos. El turisme és una de les principals fonts de recursos per tot el país. Com volen fer polítiques socials sense diners? Com volen baixar l’atur eliminant llocs de treball, cosa que ja han fet amb moltes de les mesures que ha pres el govern Colau?

cartilla cupon ahorro del hogarCom fer de Barcelona ciutat-refugi com declara un estranger, Gerardo Pisarello, alcalde accidental de Barcelona, que va ofendre greument al poble català en col·locar les estàtues de la dictadura a un lloc tan emblemàtic com El Born?  El tracto d’estranger -que ho és, va venir a Catalunya el 2001 amb 31 anys-, perquè li dono un marge per l’error, perquè no coneix a fons la nostra terra. Però per experiments, que ho faci en un altre lloc. Anem a pams. Refugi per a què? Per a repartir engrunes? Misèria? Volen veure’ns barallant-nos pel menjar que distribueixin del Banc dels Aliments? Ja ha passat. Encara queda gent que se’n recorda, com assaltaven els carros d’arròs i farina a Barcelona. Pisarello no, no pot recordar-ho; segurament no ho sap. Com no sap res de les cartilles de racionament dels anys 40. O de les llibretes de cupons que omplíem als 50 i 60 per adquirir béns bàsics de la llar. Pensen que els diners surten del no-res?

L’equilibri en una gran ciutat es pot malmetre ràpidament. És infinitament més fàcil destruir que construir. Potser per això hi ha més partidaris de la violència que del llarg camí de la pau.

O potser els seus plans és petar-ho tot –hi ha qui ho diu- per fer la seva revolució particular. En altres circumstàncies, la moció de censura seria inevitable, quan el govern de la ciutat dóna suport i subvenciona la violència, però, per Déu!, no! Això representaria que pogués ser alcalde un independentista.

Barcelona, millor arruïnada i ensorrada que governada per independentistes.

amenaces de matar contra els turistes Barcelona Colau mai 2017

FER UN COMENTARI