Superilles

Publicada: 14/05/2017 16:26h | Actualitzada: 19/06/2017 18:54h

Les superilles són conjunts de carrers a les ciutats d’on s’elimina la circulació de cotxes, que es veuen forçats a rodejar-les.

És un experiment a Barcelona, que, en mans del govern de la “nova política” s’ha convertit en el seu espai privat de jocs.

Les superilles es qualifiquen d’ecològiques i han provocat la confusió amb poder respirar un aire més net. Això és completament, totalment, fals. No milloren en absolut la qualitat de l’aire que es respira i és alarmant com gent que ha tingut la sort de gaudir d’una escola obligatòria fins als diversos “presumptes” equivalents al batxillerat superior de la meva joventut pot oblidar tan fàcilment les lliçons de física. I si no ho han donat a física, cosa estranya, els hi falla el sentit comú i la capacitat d’anàlisi.

Aerodinàmica

Buidant de cotxes uns carrers, concentrant la circulació en menys espai, de debò pensen que milloren la qualitat de l’aire?

  1. Si fos possible. Els veïns de la superilla respirarien millor, però els dels carrers alternatius encara els hi toca més porqueria, perquè la circulació ha estat desviada als carrers que l’envolten. Curiosa manera de tractar amb igualtat i el mateix respecte a tots els ciutadans, la base de la democràcia.
  2. Però la recuperació d’un aire més net no funciona així.
    L’aire es mou, hi ha corrents i flueix com els corrents d’aigua. Més encara, al ser més lleuger i constituir una capa que envolta el planeta sense accidents, com l’escorça de la terra.

A veure si repassem per sobre fets coneguts per la majoria:

Si la contaminació arriba fins àrees despoblades com els pols terrestres. Si quan va haver-hi l’accident de Txernòbil la radiació va escampar-se fins a arribar a l’Europa Occidental. Si quan es produeix una erupció volcànica pot arribar a ressentir-se l’atmosfera a tot el món…

Algú pot creure que l’aire a la superilla és millor, com si no existís la dinàmica de fluids? L’aerodinàmica? Ensenyen a pensar a l’escola?

“Pacificació” de la ciutat

Primer de tot, ja està dit. I gairebé seria un altre principi físic, el dels vasos comunicants. Si per pacificar una àrea ciutadana es concentren els cotxes a les àrees que l’envolten, els veïns d’aquestes altres zones no només no gaudeixen de més tranquil·litat sinó que han convertit, encara més, els seus carrers en una jungla urbana.

En segon lloc, i a veure com ho explico perquè s’entengui bé. Una cosa és convertir en zona de vianants (de vianants, no de vehicles alternatius, per més “monus” que siguin) un espai de carrers estrets, com podem trobar als barris de Gràcia, Sarrià, i, naturalment, Ciutat Vella. Carrers com Torrent de les Flors, amb tot de vehicles baixant apilotats i circulant a un pam dels vianants no és ni bo ni sa. Zero en seguretat. Però en aquestes àrees ja s’han creat moltes zones de vianants que conviden al passeig i parar-se a les botigues i establiments de serveis de tot tipus. Hi ha un guany indiscutible per la vida ciutadana, en espais que no van ser pensats per la circulació del transport públic, dels autobusos.

I aquesta és la qüestió. El pla Cerdà sí que està pensat per la circulació de vehicles. El que fa falta ara és un altre gran pla per la ciutat, no fer pedaços, tenint present que la vida és dinàmica i que és possible que dins de pocs anys el transport pugui passar per canvis que ni imaginem ara. O sí, depèn, com sempre, dels visionaris.

bancs per fer reunions a la superilla de Poble Nou sep 2016Barcelona no es pot permetre el luxe de tenir un Central Park, com a Nova York, o els esplèndids parcs de Londres. La seva àrea és petita. Com grans parcs només pot optar per Montjuïc o Collserola, que no és poc, si se sap aprofitar el seu potencial. Però sí que es podrien recuperar petits parcs, els entranyables jardinets que hem conegut la gent gran i que han fet desaparèixer en la seva gran majoria. Un gran error.
Petits parcs al mig de la ciutat són punts de relaxament i de contacte amb la natura, una cosa que aquests urbanites de la nova política no consideren. Són fills de l’asfalt i no pensen a descentralitzar la ciutat. Governen amb les poderoses ments que ens han omplert de places dures, amb places i espais on no trobes aixopluc quan el sol es fa sentir de valent. Espais grisos i massa oberts, un desert artificial, en un país on el refugi de l’ombra dels nostres arbres és una benedicció.

No hi ha casals i clubs per anar a jugar al tenis de taula? No hi ha la platja per jugar a voleibol de platja de manera organitzada, tal com veiem a platges de Los Angeles? Serà perquè no tenim un front de mar. Serà perquè no tenim muntanya guardant les esquenes dels barcelonins. No seria molt millor planificar petits jardins, com alvèols centrals d’un gran pulmó i si volem jocs a l’aire lliure aprofitar espais que ja tenen el que fa falta?

És una idea. Més jardins, més verd, potser somiar una Barcelona verda, i descentralització. Els mitjans de comunicació, les noves tecnologies, ens ho permeten. La gent que viu a cent quilòmetres de qualsevol nucli ciutadà gran, poden mantenir-se connectats i gaudir de totes les comoditats, de tot el coneixement. Compartim el defecte espanyol que fa que Espanya sigui l’Estat amb més quilòmetres de tren d’alta velocitat del món, només darrere de la Xina, sense que facin cap falta, infrautilitzats? La falta de fer plans globals i eficients? Amb la gent i per la gent? Pensar en tot i en tots, no només com si Barcelona fos un poble aïllat en una bombolla dalt d’un cim d’àguiles sinó la capital d’un país, interconnectada, en xarxa? De debò el somni és un hipercreixement de Barcelona, una Barcelona plena d’aturats i gent que no sap què fer ni on anar, frustrada perquè no participa del somni occidental, i després tractar d’arreglar-ho posant dificultats per moure’s  als seus habitants? Fent una ciutat tan dura com les places de ciment? Perquè deixar sense autobusos o sense que puguin entrar els taxis i els cotxes a les superilles crea molts problemes, els mateixos que pateixen les persones amb mobilitat molt reduïda quan viuen en un antic edifici sense ascensor. Han pensat en les persones que ja tenen un cotxe adaptat i que es veuen obligats a deixar-lo a dos carrers de casa seva? Les dificultats afegides a una situació que no té res de fàcil? Com s’ho han de fer aquestes persones amb necessitats reals perquè els fantasmes juguin al tenis de taula?

Potser alguns de la nova política han pensat a tornar als temps quan la canalla podia jugar al carrer sense perill. Però no pensen en la persona que ha d’anar cada dia a rehabilitació i ha de tenir cotxe, públic o privat, a la porta de casa. Una gran ciutat té problemes propis i no s’arreglen volent-la tornar cent anys enrere. Fa seixanta anys ja no podíem jugar al carrer. El que es guanya per una banda, es perd per l’altre.

Serà, serà, serà que, amb la nova política, Barcelona no és una ciutat pels vells. Serà, serà, serà que, amb la nova política, Barcelona no sap on va.

superilla poble nou taules ping pong tenis de taula Víctor mai 2017
La Superilla P9 el divendres 12 maig del 2017 a les 19:10 hores. Els jugadors, segurament, fent escalfaments o una cerveseta

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI