Que no ens facin el llit

Publicada: 16/05/2017 19:24h
Una estelada cremada i estripada per un grup d'extremistes espanyols

Després de molts passos endavant, hem arribat fins aquí. Després de molts esforços semblava que havien abandonat la llarga nit del franquisme i del postfranquisme. De veritat? Després de creure’ns que una nova manera de fer política era possible, ara sí. Després de pensar que la democràcia era viable, ja que sembla que no.

Tots plegats no hem estat capaços d’arrencar les males herbes del teixit social i coses tan senzilles com escoltar la resposta dels ciutadans es fan una muntanya: Preguntar i escoltar la resposta sembla que no cap al cap dels manaires postfranquistes.

Des de fa molt de temps pensava que alguns caps pensants de l’Administració tenien pels immigrants d’altres terres d’Espanya per incompetents, incapaços d’entendre altres llengües que no fos la castellana. Em semblava que no tenia cap sentit posar sobre la porta de sortida d’un autobús o d’una estació de metro, posem per cas, “sortida/salida” però ara m’adono que hi ha més mala fe que incompetència del que s’escau als temps actuals.

Quan la immersió lingüística ha arribat a tota una generació, és a dir, que són molts i molts els infants, joves i adults que han après el català a l’escola i,per tant l’entenen a la perfecció, ara resulta que als patis de les escoles es parla en castellà, s’hi juga en castellà. Que els catalans encara ens dirigim, en primera instància,  als empleats de tota mena (dependents de botiga, cambrers…) en castellà donant per descomptat que acaben d’arribar i no han anat a l’escola a Catalunya, cosa que en la majoria dels casos no és veritat. I encara és més vergonyós que hi hagi ajuntaments que no tinguin altra feina a fer ni diners en saber en què gastar-los que es dediquin a senyalitzar per duplicat les infraestructures ciutadanes o el que és pitjor que a l’Ajuntament de Barcelona es pretengui que s’adreci als ciutadans en català i en castellà.

Des de l’any 1980 (primera legislatura democràtica?) al Parlament de Catalunya no s’havia sentit parlar en castellà als diputats. Només el representant del Partit Andalús s’adreçava als membres de la Cambra en el seu propi idioma (segurament no en sabia cap altre), ja que les circumstàncies polític-socials del moment no li havien donat la possibilitat d’aprendre català. Han passat gairebé 37 anys, s’ha  implantat la immersió lingüística a totes les escoles del país. Les indicacions públiques han (semblaria) consolidat l’hegemonia de la llengua pròpia… Però no, hem tornat enrere. Ara hi ha mestres d’institut que fan les classes en català però es dirigeixen als seus alumnes en castellà, ja sigui a l’aula, pels passadissos de l’institut o a l’hora de l’esbarjo.

Ara i ha senyors i senyores diputats al Parlament de Catalunya que es dirigeixen a la Cambra en castellà, i ho fan no perquè no sàpiguen català, no, ho fan per demostrar qui mana, qui té la força que l’empara una llei injusta que va ser redactada en unes circumstàncies polítiques determinades però que ha quedat obsoleta.

Franco va morir al llit, envoltat de gent que esperaven que no es morís per no perdre les seves prebendes i aquesta mateixa gent va aconseguir que s’aprovés una Constitució Espanyola que els afavoria i que avui, després de tants anys, encara està vigent.

Franco va morir al llit i després d’embalsamat va rebre l’homenatge de molts i molts espanyols (pot ser no tants com sembla) que feren llargues cues per passar per davant del seu cos exposat al públic.

Franco va morir un 20 de novembre de 1975 però els seus hereus no es deixen tranquil i sovint recorden que la seva doctrina és vigent i no volen enterrar-la.

La majoria dels catalans estem tips de tanta fatxenderia i volem dir prou! Però els hereus del franquisme es mantenen ferms per evitar que puguem fer el pas endavant definitiu.

Estem atrafegats per poder manifestar la voluntat de poder decidir el nostre futur col·lectiu i potser no ens adonem que estem fent passos enrere, que ens estan imposant costums que ens són impròpies i com que la llei és la llei i les lleis són per complir-les i fer-les complir… Aguanta nano, que aquí sóc jo que tinc la paella (i els diners) pel mànec.

Referèndum sí o sí. Polítiques socials sí o sí. Sanitat i educació per a tothom, inqüestionables.

Però ull viu! I que no ens facin el llit.

FER UN COMENTARI