Ja s’han votat les esmenes a la totalitat (tres vegades) i, a la tercera va la vençuda com està estipulat, la qual cosa significa via lliure per a la seva posterior aprovació. Com s’ha arribat a aquesta situació? Doncs ben fàcil, davant la situació que viu el PP, aquest ha pidolat al PNV el seu suport a canvi de més avantatges per Euskadi. Expressant-ho d’una altra manera, Rajoy s’ha abaixat els pantalons a fi de sortir-se’n.

Un cop més el PP li ha donat un cop de puny a la Constitució (tots els espanyols són iguals) i s’ha quedat tan ample. A Rajoy, totalment acorralat pels casos de corrupció, no li quedava més alternativa que l’aprovació dels pressupostos al preu que sigui, i anar tirant endavant. Quin ha estat el preu? Més diners per als bascos i menys per les CCAA, de règim comú, Catalunya entre elles.

Els ha promès inversions milionàries per l’AVE, la rebaixa de 265 milions de la quota que paga a l’estat aquella comunitat i l’abonament de 1.400 milions d’euros que es considera que ha pagat de més els anys anteriors. Si no s’apugen els impostos, de quina partida sortiran aquests diners? La resposta és ben fàcil: més retallades per a la majoria dels ciutadans que no disposen d’un concert.

No pretenc criticar els bascos, han aprofitat la feblesa del PP i han sabut treure’n partit, la força que té en disposar del concert econòmic no la té Catalunya i si en l’encapçalament faig esment a la vergonya del PP, és perquè en té i molta. Els pressupostos s’havien d’aprovar sí o sí i el preu ha estat afavorir Euskadi. Però el més greu ha estat voler donar lliçons a Catalunya, dir-nos que negociant s’aconsegueixen coses en comptes de voler fer un referèndum. D’aixa jo en dic hipocresia.

En aquest sentit Rajoy és un pocavergonya. Qui va recórrer tota la península recavant signatures contra Catalunya? Qui va presentar un recurs d’inconstitucionalitat? Qui no va permetre la renovació del Constitucional? Qui va negar a Artur Mas la possibilitat d’un pacte fiscal? Qui és que no permet un referèndum que reclama el 75% dels catalans? Qui utilitza les lleis, canviant-les a la seva conveniència, per dur als tribunals polítics que han estat escollits pel poble?

A fi que els lectors se n’assabentin bé, agafant les últimes dades publicades, resulta que la mitjana espanyola (diners destinats per habitant) és de 2.155€. Les CCAA de règim comú obtenen 2.030€ per càpita i Catalunya 1.973€. Navarra 3.965€ i el País Basc arriba als 4.170€, més del doble que obté un ciutadà resident a Catalunya.

La pregunta és obvia: és just el tracte que rebem els catalans? Ens neguen el pa i la sal i, a sobre, ens volen donar lliçons? Tant el PP com el PSOE bascs no protesten aquestes diferències. Ni Susana Díaz tampoc ho fa, ans al contrari, contra Catalunya utilitza una llengua viperina impròpia d’un líder polític.

Ningú obre la boca contra Euskadi i Navarra però, contra Catalunya tot si val. Tothom si veu en cor, tots la critiquen quan honestament reclama un tracte just.

Què esperem per fotre el camp com més aviat millor? La República catalana ens espera.

FER UN COMENTARI