Per què desconfio de la democràcia espanyola

Publicada: 17/05/2017 20:36h | Actualitzada: 19/06/2017 17:20h

Són moltes les raons que m’inspiren una total desconfiança en la democràcia espanyola i no veig cap indici que em doni esperances de millora, ans al contrari, cada cop estic més decebut i els fets així ho demostren. La llista és llarga però intentaré fer-ne un petit resum.

Si admetem que la sobirania recau en el poble i aquest, mitjançant eleccions, escull els seus representants, quina classe de democràcia permet derogar el que s’ha aprovat al Parlament, Congrés i Senat i referendat pel poble? Democràticament el Partit Popular no va acceptar el que havien aprovat els representants de la sobirania popular. Així de clar.

Qui pot entendre que alguns dels articles de l’Estatut, considerats inconstitucionals, siguin legals en altres estatuts autonòmics com ara l’andalús essent exactament iguals? No és antidemocràtic ignorar el poble català que havia votat l’Estatut en referèndum? És lògic recollir signatures en contra del que havien aprovat les Corts espanyoles?

Si parlem de justícia, és normal no jutjar la cúpula del Banc d’Espanya i la CNMV sobre el tema Bankia? No són les entitats que havien de vetllar per les bones pràctiques de banca i borsa? No és cert que els comptes estaven falsejats? No és cert que els inspectors van denunciar els fets i auguraven pèrdues que haurien de ser eixugades amb diners públics? Per què no es jutja als antics responsables d’aquestes entitats? Quantes persones van perdre diners? Quants milions han fet falta per reflotar Bankia?

És normal que la junta de fiscals es rebel·li contra els seus superiors? Que el fiscal en cap de la lluita contra la corrupció, presumptament, tractés d’evitar l’escorcoll a la companyia d’aigües Canal d’Isabel II de Madrid? Que els registres telefònics de la policia demostrin converses sospitoses de nomenaments i accions? Que algú alertes a Ignacio González que l’estaven investigant? Que aquest ja detingut no anés emmanillat?

Que tots els partís, excepte el PP, hagin reprovat al ministre de justícia i els dos fiscals principals de l’estat no és motiu de sospita? Quants casos de corrupció té el PP? No és cert que s’han produït pressions contra determinats fiscals i jutges amb la finalitat de no tirar endavant alguns casos com el Nóos o el president de Múrcia? Quants cops els tribunals de justícia europeus han condemnat Espanya? Quina imatge i credibilitat davant Europa té la justícia espanyola?

És democràtic jutjar i condemnar polítics catalans per posar urnes? És normal inhabilitar representants escollits pel poble per complir promeses electorals? És lògic impedir que un parlament pugui debatre qualsevol tema que no agradi a l’estat? És conscient el mateix estat que molts debats i situacions actuals ho són a conseqüència del seu autoritarisme i nul·la capacitat de diàleg? Quin significat tenia el missatge de Rajoy a Bárcenas, ja a la presó, quan li deia: “Sé fuerte Luis“…

Quantes pàgines de premsa radio i TV parlen dels 3, 30 o 60 milions dels Pujol? Quantes dels 3.200 d’Emilio Botín? Parlen del que interessa i manipulen informació a conveniència seva. No és lògic, fins a cert punt, desconfiar de la democràcia espanyola?

I vostès, benvolguts lectors, què en pensen? És aquesta la democràcia que volem?

1 COMENTARI

  1. Es que això del PP no és democràcia, això és pitxor que la dictadura de Franco, aviat ens inhabilitaran per respirar, això cada dia fot més fastic, el que no puc entendre és com pot ser que ningú els i pari els peus am aquesta gentussa!!!

FER UN COMENTARI