No és no

Publicada: 25/05/2017 15:04h

Seré racista.

El primer dret humà i el més fonamental és el dret a la vida.

Seré racista.

No renunciaré mai als autèntics drets humans, sorgits de l’horror davant de les injustícies, la sang i el dolor que l’ésser humà és capaç d’infligir al seu proïsme.

Seré racista.

Ningú que aculli a qui cregui tenir dret a llevar la vida a un ésser humà, no és defensor dels drets humans.

Seré racista.

Civilització i assassinats no són compatibles.

Seré racista.

No acceptaré mai conviure amb assassinats i amb assassins.

Seré racista.

No ens resignem als assassinats de gènere, però hem d’acceptar els ideològics?

Seré racista.

Els DDHH, la democràcia i les relacions humanes comporten un treball de construcció dia a dia, minut a minut, segon a segon.

Ens diuen que hem de conviure amb el terrorisme, sense lluitar, sense defensar-nos? Qui ho diu? Macron, l’home del club Bilderberg? Els pseudolíders d’Europa venuts a uns foscos, fosquíssims, interessos?

Només ha de quedar-nos plorar pels nostres morts sense fer res per aturar aquesta bogeria?

Hem d’acceptar que la llum d’occident s’apagui, aquesta tímida prova d’arribar a la veritable civilització, no només la del ser que pensa i reflexiona, sense deixar-se arrossegar pels seus instints més primaris, sinó, més enllà, l’evolució cap a un ésser sensible al patiment, que lluita contra la foscor?

És que ens han tret la facultat de pensar, de raonar i de sentir?

I a sobre serem dolents per voler defensar la nostra pròpia vida? L’únic que tenim realment? La vida ja és prou difícil, ningú s’escapa de patir, sembla una carrera d’obstacles que anem superant. De debò encara ens l’hem de fer més difícil, més dolorosa del que ja pot arribar a ser?

Hem de permetre que l’odi s’instal·li entre nosaltres, portant de la mà el seu aliat, la por?  I, a sobre, callar? Què som? Com els cristians en temps de Neró, anant a morir al circ, entre les feres, i anar cantant amb l’alegria d’anar a trobar Déu? Si serem ximples!

Fent-nos callar i forçar-nos a tenir com a norma de vida la indefensió apresa, estan acabant amb tots els valors que ens poden deslliurar del salvatgisme. Fer-nos callar? Deixar-nos matar sense protestar per no ofendre? Però, ofendre a qui? Que s’ofenguin el que vulguin. No és no. No és no a la violació. No és no a matar. No és no a la barbàrie. No és no a deixar-nos intimidar. No és no a callar. Si hi ha qui cobra per induir-nos a la passivitat i al silenci, maleït sigui. Si el guany d’uns és el sacrifici de la resta, maleïts siguin. I tots els destructors, siguin maleïts.

No és no. No mataràs.

FER UN COMENTARI