Memòria històrica

Publicada: 23/05/2017 19:37h

La història, vulguem o no, amb independència de qui l’expliqui, ens agradi o no, no deixa de ser el nostre passat que per bé o per mal ha deixat petjada en el substrat dels afers col·lectius. Voler esborrar i si més no amagar aquesta realitat és un frau a les noves generacions.

En els darreres temps sembla que volem esborrar qualsevol referent que tingui a veure amb el franquisme, estem disposats a eliminar qualsevol signe d’una època passada que va existir.

Em sembla que tenim una assignatura pendent en l’àmbit de la història recent que passa per col·locar els seus protagonistes en el lloc que els correspon i demanar-los-hi les responsabilitats que els pertoquen.

El General Franco, amb un afany de poder desmesurat va iniciar una guerra de la qual n’és l’únic responsable davant de la història espanyola i del món del segle XX, una guerra amb un milió de morts, molts d’ells per identificar.

En aquest panorama cal deixar les coses al seu lloc i valorar-les segons els paràmetres socioculturals i polítics de l’època.

Per una banda hi ha els morts, assassinats directament o com a conseqüència del mal fer dels militars o paramilitars d’un bàndol i l’altre de la societat enfrontada. Molts d’ells romanen enterrats en foses comunes o a les cunetes sense identificar. Els seus familiars tenen dret a recuperar els cossos per poder enterrar-los dignament per tal que puguin tancar, com més aviat millor, les ferides que han mantingut obertes durant més de 80 anys. Aquesta és una tasca urgent, un mal a reparar per al qual s’hi han de dedicar esforços de tota mena. No estaria gens malament que els nostres fills i néts poguessin recordar amb satisfacció que s’ha fet justícia. I això és vàlid tant pels uns com pels altres amb independència del costat per al qual lluitaren, amb indiferència de la seva ideologia o les víctimes d’actituds agressives fora de mida.

Dir, com ho ha fet no fa gaire un dirigent socialista espanyol que si no es treballa en aquest sentit, és perquè es poden descobrir cossos espanyols, és una bestiesa com una casa de pagès. Una guerra és una guerra, la barbàrie que provoca no en queden exempts cap dels bàndols enfrontats. Els morts no deixen de ser sent jove o no tan jove, fills, germans, esposos que estimaven i eren estimats i això no té res a veure amb la ideologia sinó amb la dignitat.

Hi ha segon aspecte a tenir en compte, és desemmascarar els responsables de tantes morts injustes, ja que és de justícia fins avui no reparada. D’una manera o altra els autors de tot plegat han de pagar d’una manera o altra aquests actes i restituir, a mesura del que sigui possible, allò que es pugui refer com per exemple anul·lar el consell de guerra contra el president Companys i reconèixer que va ser assassinat, o refer tots aquells judicis que es van fer sense cap garantia i demanar la responsabilitat als protagonistes dels mateixos de la mateixa manera d’aquells que es van manipular per poder dictar una condemna condemnatòria amb pena de mort executada com podria ser el cas Puig Antich i tants d’altres. La memòria històrica no pot oblidar aquests fets perquè són una injustícia no reparada. La denúncia contra tots aquells que han mentit impunement per tal de conculcar una veritat manipulada sota una aparença legal.

Per a cap de tots ells no els calen homenatges però tampoc silenciar-los. Mentre traiem signes externs d’una època per a no oblidar permetem manifestacions feixistes amb banderes predemocràtiques i el cant d’himnes que aquest sí que haurien de romandre en el sac de la memòria per no recordar.

Hi ha un darrer col·lectiu que em sembla que no mereix un tracte tan dur com els autors directes de represàlies de tota mena que es produïren en el context de la llarga postguerra, són aquells càrrecs polítics que durant els anys 40 i següents emparats pel règim o perquè eren conseqüents amb la seva ideologia intentaren amb honradesa refer, en la mesura del possible, el que la guerra i els seus executors havien provocat. Aquests també formen part de la memòria històrica i cal situar-los en el punt just d’acord amb les circumstàncies de l’època.

FER UN COMENTARI