Manifest del grup On vas Barcelona – Stop Colau

Publicada: 29/05/2017 20:42h

AFa un moment hem pogut assistir a una petita escenificació de les disbauxes colauites, en veu de les “veïnes” queixant-se d’alguns dels moments més polèmics, que són molts, al llarg d’aquests gairebé dos anys de govern Colau.

Avui, estem aquí per fer manifesta la nostra protesta i rebuig per les polítiques de l’Ajuntament ocupat per Ada Colau, quan es compleixen dos anys i un dia de la seva elecció per 176.337 vots dels més d’un milió possibles de tots els votants barcelonins.

Amb només 11 regidors governa en minoria amb el suport d’aquells que abans els Comuns en deien “casta”. En deien “casta”, volien treure’ls i ara van de la maneta. Aquests Comuns (o Comunes, si parlem en femení com pretenen imposar) han convertit Barcelona en un camp d’experimentació per la seva ideologia. Imposició, per tant d’una ideologia, cosa que només passa en les dictadures.

La concentració es fa sota el lema “Barcelona, reacciona, Stop Colau”, per dir un prou col·lectiu a les seves polítiques.

Barcelona no és un camp d’experimentació. Els experiments es fan en comunitats petites per veure si els invents funcionen i poder canviar a temps de fer un mal irreparable. Fins i tot els metges tenen aquest principi, primum non nocere, o sigui, primer no fer mal, no danyar. No fer més mal del que ja hi ha. Però cap dels Comuns (o Comunes) que avui seuen a l’ajuntament i governen Barcelona tenien cap experiència de govern de comunitats senceres, ni de grosses, ni de petites. Ni tan sols de talla –L, ni de l’XXXL. No tenien cap experiència. Punt. I, a sobre, ni pregunten, ni escolten, ni contesten. La nova política és oblidar-se dels principis més bàsics de funcionament d’una democràcia? Primum non nocere.

No ens volem allargar, perquè aquests dos anys de mal govern, del govern dels despropòsits i arbitrarietats més descarats, amb menyspreu de tot el que representa llei i ordre, donen per llibres sencers. Pel·lícules i documentals, també. Més dels que tindrà dedicats Ada Colau a més glòria de la seva imatge… Per cert, qui paga aquests documentals, que ja estan fent la segona part? Voldrà competir amb la saga d’El Padrí?

Tenim preguntes tan importants com saber l’estat de comptes després de veure gastar alegrement els diners dels contribuents, de tots els ciutadans que paguem impostos, que ja sabem que no som tots, amb la temença que descobrirem quan sigui massa tard, que Barcelona té deutes inassumibles. Diners malgastats com, per posar un bon exemple d’arbitrarietat i diners malbaratats, aquells 108.000€, amb els quals volien fer una campanya per ensenyar a llegir al president dels EUA, Donald Trump. Com si aquest senyor, si volgués, no tingués a la seva disposició una de les biblioteques més grans del món, la Biblioteca del Congrés dels EUA.

O la contractació d’una empresa de Florentino Pérez, aquell del “palco del Bernabeu”, més “Casta”, com a proveïdora de serveis socials (!?!). Sí, aquell mateix a qui els contribuents li paguem, “solidàriament” perquè ell és molt bufó, l’espifiada de la plataforma Castor. Un empresari, diners privats, que es queda amb els beneficis i quan fa una mala gestió li paguem l’error, “solidàriament”. Pobre Florentino, home! Ada Colau hi fa negocis, hi fa tractes.

O els 800.000 euros per muntar una cooperativa pels manters, quinze dels mil o més que ocupen la via pública a Barcelona. La via pública, que ha deixat de ser pública, ocupada sense demanar permisos ni complir totes les normatives que exigeixen a la resta.

I mentre el govern Colau va tirant de veta, la realitat, pura i crua és que no hi ha diners, no arriben, per cobrir totes les necessitats més bàsiques, que són (piràmide de Maslow, pur sentit comú), menjar, salut, habitatge, dependència… Amb un 20% de pobresa i pujant… Amb més desnonaments que mai i pujant. Amb preus pujant…

Gestos i més gestos. Postureig i més postureig. Invenció de paraules que ni arriben a la categoria de neologismes com el sensallarisme… Sense què? Els sense sostre. Aaah!!!

Resumint, és un començar i no parar. Però sobretot, incompliment de promeses electorals. Quan pensen complir-les? A la pròxima reelecció? D’aquí a vint anys? O potser les promeses són d’estira-i-arronsa? Això és nova política? Caram! S’assembla com un ou a un altre ou a l’antiga. Encara estem esperant els 800.000 llocs de treball que va prometre Felipe González fa com un miler d’anys.

Parlem de delació. Posar uns grups contra uns altres. Animar la delació entre ciutadans, cosa que feien a l’Alemanya nazi? A la Rússia d’Stalin? A la Xina de Mao? O, més a prop, a l’Espanya de la dictadura recent.

A Barcelona es poden amenaçar turistes, gent de bona fe que només volen gaudir una miqueta de la vida, fent el mateix que fem o volem fer nosaltres, visitar Paris, Londres, Nova York… A The Independent ja ha sortit que Barcelona és un dels vuit llocs on s’odia més als turistes. Hem passat de la ciutat acollidora, alegre, amable dels JJOO del 1992, a… això.

No, no ens volem allargar. Ja hem fet una col·lecció de pancartes que teniu aquí, sense exhaurir totes les reclamacions, deixant clar que el descontentament no té fronteres. No té ideologia. No té tendències. Independentistes (ai aquest Born, aquest Fossar de les Moreres!), i no independentistes. Propietaris de petits establiments, professionals autònoms, i empleats; tot de gent que vol treballar de debò. Persones com qualsevol de nosaltres que engreixa les llistes de l’atur per la seva mala gestió, com cambrers de les terrasses que ja no trobaran feina. Establiments que han tancat o estan a punt. Hotels de luxe que ja no es faran.

O parlem dels accidents que ja han patit un bon grapat de vianants per culpa d’unes bicicletes que demanen, exigeixen, que els cotxes deixin un metre i mig de separació, però ells no s’ho apliquen a les voreres, on els vianants ens convertim en pals mòbils per un eslàlom gegant. I Colau segueix, “no sabe/no contesta”. Al·lèrgica, com tots els seus, a posar ordre i, si cal, que no tremoli la mà. Serà que Barcelona “no és ciutat per a vells”? Serà això mateix.

Imposició del tramvia per la Diagonal, que va ser rebutjat pels veïns en votació popular. Però els Comuns (o Comunes) diuen que és el millor que li pot passar a Barcelona. Són els únics.

Colau i els Colauites han declarat la guerra al turisme, als cotxes (eliminar cotxes vells; reduir places aparcament al carrer i als edificis), a l’activitat econòmica… Amb decreixement econòmic i disparant l’índex demogràfic, com pensen donar a menjar a tothom? Potser baixarà un Jahvè misericordiós, el mateix en qui no creuen, a repartir pa? Perquè, segur, segur, ni el ciment, ni l’acer ni el vidre, amb el que està feta Barcelona, qualsevol ciutat, es poden menjar. Clar que sempre podrem plantar cols a les superilles.

Barcelona! Reacciona!

On vas Barcelona manifestants pancartes a terra mirant-se-les 25 maig 2017

COMPARTIR

FER UN COMENTARI