Hem de seguir parlant d’urnes?

Publicada: 09/05/2017 17:29h

Quants litres de tinta no hem gastat per opinar sobre un tema tan poca solta com és la compra o la no compra d’unes urnes?

Amb un polsim d’optimisme i perquè és el tema del moment s’ha parlat de la compra de les urnes pel referèndum. Només?

La Llei de Consultes aprovada pel Parlament és vigent a Catalunya i per tant la Generalitat pot consultar als seus ciutadans allò que cregui convenient referèndum inclòs. Però a més, la Generalitat té l’obligació de convocar eleccions municipals i per això deu necessitar urnes, o no?

D’aquí a quatre dies s’haurà d’iniciar un procés constituent, la Generalitat necessitar urnes, o no? I si el resultat del referèndum es decanta pel no haurà de participar en les diferents eleccions que convoqui l’Estat. No faran falta urnes?

Tota aquesta sèrie de beneiteries em fan pensar que al Govern de l’Estat li estan passant pel cap moltes coses, cap d’elles coherent.

  • Ja no domina els seus nervis i reflota la seva inseguretat. Ara no sap com acabar aquesta situació que només ells han provocat. S’han enrocat en el no per principi i canviar d’actitud els fereix el seu amor propi. Pedanteria.
  • Amenaçar amb un procés penal per la compra d’unes urnes o del que sigui no deixa de ser una criaturada. Si en lloc d’urnes la Generalitat digués que vol comprar 80.000 rotlles de paper del vàter per les seves seus electorals també seria motiu per obrir un procés judicial contra aquesta compra?
  • Amenaçar les empreses amb represàlies per si venen urnes a la generalitat i esperar que algú s’acoquini és atemptar contra l’economia catalana i sembla que això ja els va bé sense pensar que de retruc també afebleixen l’economia global de l’Estat.
  • El que passa és que fins ara, les urnes que es fan servir per a qualsevol cita electoral s’han de demanar a l’Estat en forma de préstec i el que volen és mantenir aquesta supeditació. Colonialismes en estat pur.
  • Després de tants anys d’actuar de pare pedaç, acceptar que la criatura s’ha fet gran i es vol emancipar els sembla inconcebible. El nen sempre serà el nen per molts anys que passin.

Amb tot aquest sarau, amb anades i vingudes als tribunals, amb informes real, falsos o sobrers, amb hores i més hores malmeses, no penseu que tot plegat és molt malgastament de cabals públics? I això sí que és delicte i no pas la compra d’unes urnes que han de servir per a molts anys i moltes consultes.

FER UN COMENTARI