Qui genera traumes de conseqüències imprevisibles?

Publicada: 30/05/2017 10:03h
Font: Andreu Dalmau / EFE

Situació de partida.

Després de la fallida temptativa de proposta d’acord per dur a terme el Referèndum, el govern espanyol insisteix, en el Cercle d’Economia de Sitges, amb algunes de les seves declaracions que mereixen, per la nostra part, unes preguntes oportunes.

Rajoy: “La separació significaria un trauma de conseqüències imprevisibles”

Funció irrenunciable d’un bon dirigent: “preveure”. PP-PSOE van començar a retallar el concepte de “nacionalitat” de Catalunya per incloure-la en el “cafè per a tots”; l’asfíxia econòmica, els incompliments que van obligar i obliguen a retallades… Van preveure el “trauma” que ha significat i significa per tantes empreses, autònoms, professionals, famílies, contribuents a Catalunya? No van preveure que la societat catalana reaccionaria com ho ha fet? Si tan traumàtic és per a tots aquesta separació que ara es pretén “consultar”, han fet tot el que faria un estat competent per no provocar que tants catalans desitgin votar i/o independitzar-se? Els oïdors eren empresaris, quin empresari contractaria o invertiria en una societat amb uns dirigents que han generat “traumes de conseqüències imprevisibles”  i precisament en la zona més productiva, rendible? No té ja unes conseqüències traumàtiques la dependència d’Espanya per a la societat catalana? Pot haver-hi un votant amb dignitat democràtica que vulgui seguir sota qui genera traumes de conseqüències imprevisibles? Per qui? Per als catalans alliberats o pels espanyols perjudicats perquè se’n van i, amb ells, valuoses aportacions?

Rajoy: “[La independència] posa als empresaris i a la societat civil la responsabilitat de parar el procés”

“Davant la petició que aporti una solució política, va afirmar que ell no pot negociar sobre la liquidació de la sobirania nacional i que resoldre la situació és una responsabilitat que transcendeix la figura del president espanyol i que requereix la implicació de totes les persones que creguin en el país”. Un foc, un conflicte, és responsabilitat de qui ho genera. Qui va promoure la LOAPA i les seves nefastes conseqüències per a Catalunya, ha incomplert sistemàticament els pressupostos, que són llei! Ha asfixiat l’economia catalana, atacat a la seva història, cultura, llengua, valors; impedeix una avançada justícia social? Qui va recollir milions de signatures que es van convertir en contra Catalunya? Qui va portar a un Constitucional dirigit o a les Fiscalies iniciatives plenament democràtiques del parlament català i ha promogut condemnes per “ser demòcrates”? Qui ha iniciat el foc i ho alimenta, amb el silenci còmplice o ajuda directa de partits (PSOE, C’s, CSQP en principi), i sindicats, algunes patronals ara passa la seva responsabilitat a la societat civil? És digne continuar sota un estat amb aquest historial de greuges, opressió, explotació, anti-democràcia i injustícia social? És digne assumir responsabilitats quan s’és víctima i no culpable?

Quina és, avui, la responsabilitat real de la societat catalana? Decidir i materialitzar el seu millor futur o parar un procés que s’orienta clarament cap a una democràcia autèntica, el benestar que es mereix pel que genera, aplicar una justícia social avançada… Viure com un modern país europeu en lloc d’una explotada subregió espanyola? Què és digne i coherent? Independència a millor o dependència a pitjor?

FER UN COMENTARI