La que anomenen “nova política” ens està sortint amb molts tics de la vella política. El nepotisme, per entendre’ns sense confusió possible, “és el favoritisme envers els parents”. També, “l’abús de poder comès a favor de parents i d’amics” (vegeu definició al DIEC). Al final resultarà que tenen més ètica i bona praxi moltes grans empreses privades, on ha estat habitual o bé no admetre familiars entre els seus treballadors o bé fer-ho però col·locant-los a diferents departaments o diferents empreses del grup, sent norma que no treballin junts. La resposta que va donar recentment el tinent d’alcalde, Jaume Asens, advocat per acabar d’empitjorar-ho, perquè els seus estudis li permeten conèixer molt bé les implicacions d’aquestes transgressions, que “són gent de confiança”, és inadmissible.  No poden ser de confiança moltes altres persones sense vincles familiars o d’amistat?

organigrama rosa del govern Colau de Barcelona mai 2017
L’organigrama “rosa” de l’Ajuntament de Barcelona

Més aviat, el subtext, el que s’ha d’entendre, és que són tots de la mateixa confraria, més enllà de ser del mateix partit. O partits, perquè, en realitat, un partit ben format no l’han fet fins ara. Tot han estat muntatges per presentar-se a eleccions, muntatges a corre-cuita d’un grup que s’ha aprofitat de la mobilització dels Indignats. Recordem que molts d’aquells Indignats eren pacifistes i constantment havien fet crides a fer les acampades i manifestacions sense trencar ni un bolígraf. L’actual consistori no té manies en subvencionar una terrorista per donar lliçons de violència (L’Ajuntament de Barcelona convida una terrorista a la Fira Literal 2017).

La citada publicació, que vam fer fa uns dies, era el comunicat emès pel grup Moviment popular contra les polítiques d’Ada Colau, que poc després ha canviat el seu nom, tal com ens comenten el següent.

On vas Barcelona (Stop Colau)

D’aquí a poc farà dos anys que Ada Colau va entrar a governar les nostres vides. Aquest grup va néixer mesos més tard amb l’objectiu de denunciar les seves nefastes polítiques. Ara, volem fer un pas endavant. Canviem el nom i passem a dir-nos “On vas Barcelona (Stop Colau).

Amb aquest canvi, volem reflectir el nostre desig de recuperar la nostra ciutat i fer-la més gran. Volem aconseguir que Barcelona sigui la capital que Catalunya es mereix. Tots som importants, aportant idees i maneres per aconseguir-ho.

Però el pas endavant del grup no és tan sols canviar-se el nom sinó preparar una convocatòria per fer una concentració ciutadana d’oposició a les polítiques de l’actual consistori, que ha aconseguit el rebuig dels col·lectius més dispars, malgrat tot l’esforç de propaganda que fan contínuament. I és que el fet de no tan sols aturar els desnonaments,  una de les principals raons per la qual Colau va ser votada, sinó que han augmentat, ha provocat la decepció de molts, de passada que s’ha comprovat repetidament i s’ha convertit en marca de la casa, l’arbitrarietat amb la qual governen. Només unes dades.

  • Barcelona gasta 108.000 euros en una campanya que envia llibres a Trump. També s’ha d’afegir que van fer marxa enrere, després de totes les crítiques rebudes…, que també s’ha convertit en marca de la casa, fer marxa enrere. Però una despesa com aquesta, que estaven disposats a assumir, demostra que són capaços de llençar els diners en bajanades sense més profit que posar-nos en ridícul, quan Barcelona té més de 400.000 persones a l’atur, i un índex de pobresa del 20%, amb molta gent sense rebre els ajuts indispensables.
  • L’Ajuntament portat als tribunals pel gremi d’hotelers. No parlem de pisos turístics, parlem del gremi d’hotelers, i la pèrdua d’inversions multimilionàries, juntament amb la pèrdua significativa de futurs llocs de treball.
  • Els gremis d’hotels i terrasses tenen oberts 150 contenciosos contra l’Ajuntament.
  • Subvencions a establiments religiosos. El govern de Colau finança el 60% de les obres de la mesquita de Sants.
    No havíem quedat que la religió i la política han d’anar per separat? No és una exigència en democràcia, per la igualtat i la independència de les creences i ideologies?
    L’administració pública ha de finançar qualsevol de les diferents confessions?
    Els ciutadans, tots, hem de finançar les creences particulars?
    No s’han queixat els Indignats, 15-M, i els que es diuen d’esquerres, del tracte de favor que rep l’església catòlica, tracte de favor que volen eliminar? Volen eliminar els ajuts a l’església catòlica, però subvencionen l’islamisme? Clar exemple d’arbitrarietat.
    Repeteixo, el més bàsic, política i creences han d’anar separades. Cap ideologia ha de dominar sobre les altres.
  • Ni escolten ni pregunten. Un clar exemple recent. Dimecres passat, 10, van presentar en sessió oberta la reforma del Turó Parc. Havien passat l’avís a l’oposició, que representen una aclaparadora majoria de regidors, 30 contra els 11 dels Comuns –o Comunes, si atenem el seu deliri per posar-ho tot en femení–, just el dia anterior, dimarts 9. Com és lògic, molts regidors tenien compromisos que havien d’atendre i no van poder ser presents. Un cop més, actuació arbitrària (sinònim de conducta capritxosa). Només presentar el pla com a fet definitiu, sense debat.

Dos anys i un dia amb Colau

Així doncs, On vas Barcelona (Stop Colau) està preparant una concentració de rebuig a les polítiques del consistori, pel pròxim 25 de maig, a la plaça de Sant Jaume, convocatòria que ja està provocant adhesions i mobilitzacions alternatives.

cartell convocatoria STOP COLAU 25 mai 2017

FER UN COMENTARI