De vegades voler ser incisiu en la tasca parlamentària ens fa perdre el món de vista, ens fa oblidar el nostre entorn, la nostra història i sobretot les circumstàncies polítiques i socials que han configurat el dia a dia del país.

En democràcia i en la vida parlamentària i altres circumstàncies  que aquest compromís comporta no tot és possible, no totes les expressions s’han de poder dir sobretot aquelles que falten el respecte a l’adversari o volen capgirar la història.

Quan el sento parlar en seu parlamentària em sobta que formi part d’un partit de llarga història i gresol de grans polítics com poden ser el president Macià, Heribert Barrera, Josep Lluís Carot-Rovira o el mateix Joan Tardà i molts i molts d’altres que ens han ensenyat com es poden rebatre idees i propostes amb duresa però amb respecte i sense invents.

És per això que la seva intervenció referent al President Pujol m’ha semblat del tot fora de lloc. I li ho he de dir.

Dir que Jordi Pujol és el pitjor que li ha passat a Catalunya i posar-lo a la mateixa altura que Ciutadans em sembla un insult a tots els catalans. Em sembla un desconeixement de la història de la Catalunya recent i en darrer tema, demagògia pura i dura.

Li recordo. Molt abans que Jordi Pujol fos elegit President de la Generalitat, però molt abans, Jordi Pujol ja tenia clar la pervivència lliure de Catalunya dintre de l’Estat espanyol perquè creia que aquesta convivència era possible i desitjable. El pas del temps ha demostrat que no ha estat així i ha hagut de reconèixer que sense la independència Catalunya no serà.

Li recordo que en el moment que va ser elegit President de la Generalitat es va trobar (sense cap sorpresa), amb un país que tot estava per fer i des del primer dia va posar fil a l’agulla per aconseguir el traspàs de les competències que atorgava l’Estatut de Catalunya. Va posar en marxa un sistema sanitari que avui podem millorar però que durat el seu mandat es va posar la primera pedra. Va organitzar un sistema educatiu propi per a Catalunya des de les escoles bressol fins a les universitats, que vostè en va poder gaudir i moltes coses més que no cal enumerar.

Pujol va ser un polític del seu temps amb els condicionats que imposava la transició de la dictadura sense trencament i per tant havent de negociar el dia a dia amb l’Estat i amb els partits que en cada moment d’aquells 23 anys estaven al davant del govern espanyol.

Senyor Rufián, quan vostè va néixer la transició ja estava en marxa però abans de la transició política espanyola Catalunya ja existia Jordi Pujol també.

2 COMENTARIS

  1. Pues no estoy de acuerdo,para mi Rufián dice todo lo que piensa la mayoría de la gente,
    Y sobre PUJOL habrá hecho algo bien por Cataluña, seguro,pero junto con PP.PSOE,Y MONARQUIA formaban una gran Màfia,

  2. Estic d,acord en PP.PSOE, Y MONARQUIA, una gran mafia, i ell es va deixar seduir ..i per aixó, no s.entén el seu JUDIÇI, sensa, desenmaranyar, totes les trames de corrupció,

FER UN COMENTARI