Catalunya, nació reconeguda

Publicada: 30/04/2017 20:06h

Ens trobem contínuament amb negacions que Catalunya sigui una nació. I sembla que els nostres representants no ho sàpiguen defensar, deixant-nos a la majoria sense arguments per contrarestar les mentides i manipulacions d’aquells que menyspreen, bé sigui des de la ignorància, bé sigui des de la mala intenció, la realitat del poble català.

Miquel Manubens, divulgador històric, autor d’“Històries de distracció massiva”, i articulista, ha fet el següent recull, unes frases en les quals s’esmenta, com correspon, Catalunya com a nació, al llarg de la història.

  • De la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, en escrit presentat a les Corts el 9 de maig de 1440: “El més avant, per reduir-vos a memòria los antics odis e desavinences, continuats fins el present, de la nació genovesa, qui sempre han hagut e han a la corona d’Aragó e naturals d’aquella e sobre tot la nació catalana […]“.
  • De Fra Bartolomé de las Casas (o Tomeu Casals), parlant del gran Fra Ramon Pané, el primer antropòleg europeu que hi hagué a Amèrica, escriví: “[…] Alguna otras cosas dice confusas Ramón Pané, como persona simple que no habla bien nuestra castellana lengua, pues era catalán de nación“.
  • De Jerónimo de Zurita, historiador dels Anales de la Corona de Aragón publicats el segle XVI, que també recollí que la Senyera era l’escut de Ramon Berenguer IV: “[…] De allí en adelante comenzó la nación catalana a ser estimada sobre todas en las empresas del mar […] y cuando se tratase, decía que tal era la lealtad de la nación catalana […] eran los catalanes preferidos de toda otra nación […]“.
  • De l’any 1539, quan València edita les obres d’Ausiàs March, es diu, anunciant-les: “Cavallero valenciano de nació catalán“.
  • De Martin de Viciana, en la seva obra de 1564 anomenada Crónica de la ínclita i coronada Ciudad de Valencia y su reino, escrivia: “[…] y así hallamos que en galera, los catalanes han hecho más cosas buenas que ningunas otras naciones“.
  • De Cervantes, a Persiles y Segismunda: “[…] los corteses catalanes, gente enojada, terrible, pacífica, suave, gentes que con facilidad da la vida por la honra, y por defenderlas entrambas se adelanta a si misma que es como adelantarse a todas las naciones del mundo […]“.
  • De Francisco de Moncada, que publica l’any 1623 el seu llibre Expedicón de los catalanes y aragoneses…, escriu: “[…] Esta fué una de las cosas señaladas de esta expedición i que más puede lustrar la nación catalana y aragonesa“.
  • De Calderón de la Barca, nascut el 1600 a Madrid, escriu a El pintor de su deshonra: “Y, de esta suerte, con ser tan belicosa nación, la catalana […]“.
  • De Agustín Moret, el poeta nat a Madrid el 1618, diu a El desdén con el desdèn: “[…] que en Barcelona, uso es desta gallarda nación que con sus fiestas se divierte“.
  • De José Cadalso, nascut a Cadis el 1741, i mort a la mateix ciutat el 1782, escriu en les seves Cartas Marruecas: “Los campos de Cataluña se cultivan, la poblacion se aumenta, los caudales crecen, i en suma parece estar aquella nación a mil leguas de otras de España“.
portada constitución catalana 1512 con mencion a la reina Germana de Foix esposa de Ferran
Constitució del 1512, on s’esmenta la segona muller del rei Ferran II, Germana de Foix

Queda clar, doncs, que Catalunya ha estat reconeguda com a nació i manté tots els seus trets distintius, malgrat que Felip V, Felip IV pels catalans (al govern espanyol s’ha considerat Felip I com el marit de Joana, la filla dels Reis Catòlics, quan el rei de la Corona d’Aragó era el seu sogre, Ferran II), va ocupar-se de deixar suspeses la seva Constitució, Corts i lleis, així com la hisenda pròpia. Que seria tan fàcil com declarar nul i sense efecte el Decret de Nova Planta, per recuperar els nostres drets històrics. No ens cal més.

FER UN COMENTARI