Publicat: Pedro Sánchez (PSOE): “Espanya és una nació de nacions i Catalunya és una nació”. Diccionari: “Nació: Comunitat social amb una organització política comuna i un territori i òrgans de govern propis, que és sobirana i independent políticament d’altres comunitats”. Constitucional espanyol: “Nega que Catalunya sigui una ‘nació’ en sentit jurídic perquè ‘l’única’ que existeix és l’espanyola. No coneix una altra que la Nació espanyola i el poble espanyol és ‘l’únic titular reconegut’ de sobirania. Els símbols nacionals han de ser entesos com a ‘símbols d’una nacionalitat que es constitueix com a comunitat autònoma'”. Què es dedueix d’aquesta situació? Per les seves “posicions, decisions”, què consideren que és Catalunya? Els fets ho demostren rotundament… Ni nació ni nacionalitat! Per tant…

Es viu en la mateixa realitat sociopolítica, cultural, econòmica? Efectes?

Realitat objectiva: “models” clarament diferenciats. 1: Consciència de clara insatisfacció en la societat catalana. El 75% vol votar la seva relació amb l’estat espanyol. Una majoria que, segons anàlisis objectives, desitja ser independent. 2: Una minoria que vol seguir sent dependent i renunciar a valors de països més avançats. Partits espanyols (PP, PSOE, C’s), i els seus aliats a Catalunya (CSQP), que no només no accepten els atributs de nació sinó que des de la transició han anul·lat fins i tot el de “nacionalitat”. Amb suport, complicitat, indiferència, dels seus militants i votants han degradat aquesta condició de nació per diluir-la en un conjunt de “comunitats”. Només això? No. Pitjor. Catalunya ha perdut la seva condició d’interlocutora amb l’Estat malgrat tenir identitat pròpia “abans” de la transició, de la constitució que ara se li imposa. En què repercuteix això? Com qualificar que la primera potència industrial, exportadora, entre les primeres contribuents a l’estat depengui en el seu finançament del que diguin les comunitats autònomes i, sobretot, que ho “aprovi” el PSOE andalús…? Com valorar el fet que el que decideixi el seu Parlament en bé de la “justícia social” sigui immediatament anul·lat pel Constitucional espanyol? Com considerar que les famílies, autònoms, treballadors, pimes, a Catalunya estiguin molt per sota del nivell de vida que mereixen pel que generen i aporten…? Què demostren els fets i xifres objectives? Que l’estat espanyol, els seus partits i aliats a Catalunya, la consideren sots-regió! Pitjor encara, la seva última colònia a la que limiten, impedeixen la seva expressió, imposen les seves lleis, cultura i exploten econòmicament (veure definició de colonització)!

Què voldran ser els votants catalans? Nació o colònia?

Partits, militants i votants, “dependentistes” defensen que Catalunya sigui una comunitat, regió o pitjor. Els resultats de la “dependència” estan molt clars i es pateixen. Poden i deuen d’aspirar els votants de Catalunya a gaudir de la qualitat de vida que mereixen; viure en autèntica democràcia; gestionar els seus propis recursos; gaudir de tot el positiu d’una moderna nació europea? Sí! Ho gaudeixen en tot el seu potencial en la situació actual de “dependència”? No! Causa? L’estat espanyol tracta Catalunya com a regió, colònia! Des de la dignitat, què han d’aspirar a ser els seus votants? Nació amb tots els seus beneficis o?

FER UN COMENTARI