Dissabte 29 d’abril, primera hora del matí. L’inici per a molta gent d’un llarg cap de setmana festiu. Estic esperant que uns amics passin a recollir-me, un fred hivernal es fa lloc fins i tot dins les butxaques on tinc ficades les mans. El sol llueix i la claror del cel recorda que hem avançat ja fa temps de la mà de la primavera.

Arbres florits, fanals apagats, carrers més buits del normal i mòbil i tauleta carregades per no quedar avui sense la possibilitat de compartir el que anem a fer.

Arriben i iniciem camí cap a Granollers. Pancartes, estelades, bon ànim i acreditacions no falten. Tenim experiència, entusiasme i prou motius per afanyar-nos. Després d’una cerca d’aparcament llarga i alhora fructuosa, arribem caminant al Palau d’Esports on celebrem la V Assemblea General Ordinària de l’ANC (AGO), que propicià, no només l’estretament dels vincles entre milers de voluntaris que ens hem anat coneixent en el decurs d’aquest “procés”, sinó que també s’ensuma a l’ambient la transcendència d’aquesta trobada.

Estem, i ho sabem, a la recta final de tant d’esforç. Acreditar-nos i buscar lloc per seure alguns i voltar per tot arreu d’altres. Tothom tenim una tasca a fer, experiència acumulada i l’esperança de poder resoldre enraonant els conflictes que s’intueixen per part dels qui, fins ara, s’han negat a dialogar. Escoltar propostes, parlaments, esmenes, votar, sí, votar, presenciar emotives actuacions de persones igualment solidàries, i difondre el màxim possible tot el contingut de l’esdeveniment. Està tot a punt! L’escenari, el so, el guarniment, tota mena d’indicadors, els presentadors, equips de gravació, fotògrafs, servei de bar… Tot!

Una munió de voluntaris ho han fet possible. Ningú té la son al rostre. Salutacions amigables a tort i a dret i companys que corren amunt i avall perquè tot es mantingui bé. Cap indiferència, cap queixa, gens de pressa. Som allà perquè estem compromesos amb el nostre país i volem donar-los suport als nostres representants polítics que també ens hi acompanyen.

Compartir objectius agermana i aquest objectiu que ens uneix pretén canviar, per sempre més, la realitat a Catalunya. Volem millorar tot el que, com a col·lectiu, està al nostre abast. Tenim determinació, convicció i fermesa. No dubtem perquè estem convençuts i perquè la història ens dóna la raó. D’aquí poc votarem en una fita més gran, internacionalment reconeguda i exponent inqüestionable de la sobirania dels pobles.

Per tal d’aplanar el futur immediat, aprovem per unanimitat donar tot el nostre suport a les decisions preses i a les que prengui el nostre Parlament. L’únic que hem d’obeir sense matisos perquè és l’únic que hem escollit només els catalans i perquè no hi ha cap altre que defensi, per sobre de tot, els interessos dels catalans… Sabeu allò de “mai caminaràs sol”? Doncs avui ho han escoltat el MHP Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, parlamentaris i polítics decidits a dur a terme el programa electoral amb el qual es van presentar i pel qual van ser escollits. Sembla una qüestió només de coherència, veritat? Tant de bo fos sempre així i els fets fossin una perllongació de les promeses electorals.

Les hores passen ràpides i veiem plegats com la il·lusió amb la qual ja vàrem arribar, ha arrelat fins a l’últim racó del pavelló. Hi ha molta feina feta. Moltes empremtes d’uns passos que fa anys que trepitgen fort i la certesa que, el que anhelem, està a prop. Els qui per nacionalisme espanyol, per desconeixement o per l’egoisme d’estar bé com estan, prefereixin seguir depenent d’Espanya, podran votar. Els qui volem viure en un País que creu en la seva gent i on es governi per a la seva gent, també.

Celebrarem un referèndum o referèndum.

D’això, se’n diu democràcia.

FER UN COMENTARI