Responsabilitat i respecte per a tothom

Publicada: 02/03/2017 10:24h

Gràcies al diari digital El Nacional, hem sabut que Jordi Pujol va assistir a una conferència sobre nacionalismes, i que va demanar la paraula per intervenir i exposar la seva relació amb Josep M. Aznar mentre ell era President de la Generalitat. Doncs bé, algú del públic el va increpar negant-li el dret a parlar. Pujol, superada la perplexitat, no li va fer cas i va seguir amb la seva exposició. El mal educat va marxar de la sala. Durant l’estona que va durar la intervenció de Jordi Pujol, més d’un, també, va abandonar la sala.

Aquest fet m’ha fet pensar en la nostra (de tots) responsabilitat com a individus i com a col·lectiu. M’ha fet pensar en el respecte que es mereix tothom, es digui Jordi Pujol o marimorena.

Un bon dia, Pujol va reconèixer un error, avui sembla que solucionatt; si més no, encara no està demostrat cap delicte pel qual hagi estat condemnat.

A partir d’aquest fet, l’hem de tancar a casa seva com un pres en llibertat vigilada o l’hem de respectar com a home lliure que és?

Pujol va ser el polític que per voluntat popular va començar a desbrossar, amb més encerts que errors, el camí per dotar Catalunya de poder polític, econòmic i social.

Pujol en sap molt i de moltes coses, té molta experiència acumulada i no tenim cap dret de privar-li que les manifesti.

Si ens fixem en aquest cas concret al qual faig referència, em sembla que el més educat hauria estat escoltar-lo i, si ni s’hi està d’acord, rebatre’l amb raonaments i punts de vista. Amb insults i menyspreus no es va enlloc. La responsabilitat individual i col·lectiva i el respecte per a tothom ha de ser la base de la democràcia, ha de ser la llavor de la convivència, ha de ser el pa nostre de cada dia.

Jordi Pujol s’ha fet vell treballant per a Catalunya i molts de nosaltres hem crescut tenint-lo com a cap visible d’un país que estava per fer després de quaranta anys de dictadura. Només per això, i també perquè és una persona que pensa, escriu i diu, mereix total respecte del món.

Els delictes es dirimeixen als Tribunals de Justícia i, ara com ara, encara cap tribunal ha condemnat Jordi Pujol. Les opinions són variades i moltes vegades contraposades però, siguin d’una naturalesa o altra, sempre han de ser respectades.

La situació de la conferència de l’altre dia no s’hauria de repetir mai més. No es pot menystenir ningú, es digui Jordi Pujol o moro mussa. La responsabilitat i el respecte ha de ser l’única manera de mantenir la convivència.

6 COMENTARIS

  1. Totalment d’acord Pilar. No ens podem permetre com a societat perdre el respecte a les persones pel simple fet d’haver-se equivocat o cometre errors, al menys hauríem d’escoltar els seus pensaments sobre el que va passar. Per altra banda aquest molt honorable expresident té dret a parlar del que sap donat la seva experiència. De fet va arribar a anar a la presó per la defensa de les seves idees. Hi ha gent molt revolucionària que ha fet la revolució al sofà o al plató de TV. L’història dirà que va ser Jordi Pujol però ara que te veu també el vull escoltar i també que es pugui expressar lliurement i més al seu país. I dona igual del partit que jo voti, es tracta de respectar a tothom.

  2. …ademés no s´ha d´oblidar que durant el seu mandat va establir les bases oer què avui poguem tenir a l´abast la independència del nostre pais, cosa que no he sentit a ningú que li ho reconeixi.

  3. Pense q no tenim el dret de maltractar la bona imatge d’aquest gran home, almenys això dic als meus alumnes, i no sóc burgesia ni pujolista!

  4. Ja n’hi ha prou amb en Pujol. Ha fet molt per Catalunya, sempre s’ha enfrontat amb l’estat espanyol i en ha sortit victoriós. Si avui tenim grans arquitectes, grans mestres i metges, és per què ell ho ha fet possible.

  5. Perdona però la perplexitat va ser nostre quan va haver de confesar el seu “error”.
    Forsat perquè les circumstàncies li van obligar.
    Ha treballat per Catalunya i sobre tot ha utilitzant els catalans pels seus interessos.
    No li trec mèrit dels seus encerts que van set molts però el cinisme amb el que la família ha campat, desgraciadament, no permet tenir-li el respecte que li haviem dipositat.
    La persona que el va increpar deu estar fart com ho estem moltíssims de tanta prepoténcia…i no cal que el comdemnint, ja veiem com va la justícia en aquest pais, de fet es va comdemnar ell mateix quan va reconèixer una “herència” amagada a la seva pròpia getmana…si us plau…aqui sempre hem dit les coses pel seu nom.
    Lo seu no és un “error”…

  6. La herencia del pare del Pujol era com a beneficiaris la seva dona i fills, perque el Pujol li agradabla donar-ho tot per a Catalunya, que per a ell era lo primer, quan el varen acusar de malversació, va explicar això tant sencill, però els espanyols varen veure la posibilitat de destruir el pal de paller de Catalunya, ara Catalunya es una merde en caiguda lliure, mentre el mon segueix creixen a tota pastilla, els Catalans tindrien de deixar el franquisme quinta columnista si no volen desapareixer per a sempre mai més.

FER UN COMENTARI