A qui representen i defensen realment CCOO i UGT, a Catalunya?

Publicada: 07/03/2017 10:12h

Publicat: “Sindicalistes de CCOO per la Independència i la República Catalana… neix… per estendre, que la independència de Catalunya i la construcció de la República Catalana és l’única solució per aconseguir una societat més justa, socialment progressista i lliure”. “Malgrat que la direcció i el posicionament oficial del sindicat és a favor del dret a decidir però en cap cas de la independència”.  Publicat: “Els secretaris generals de CCOO i UGT també rebutgen la independència. Els líders sindicals espanyols aposten per la reforma de la Constitució per evitar el “xoc de trens”.

Quina és la situació per a la classe treballadora a Catalunya?

Ha estat i està fortament castigada per una crisi d’origen internacional, sí, però també, i molt! per l’estat espanyol. Ha patit i pateix les conseqüències d’unes obligades retallades a causa del sistemàtic i creixent espoli econòmic de l’estat. Sanitat, educació, infraestructures (són els qui més viatgen en rodalies!) possibilitats de treball, es veuen perjudicades per les decisions dels successius governs espanyols. Davant això, la meitat de la societat catalana, la meitat de les patronals, més de la meitat del parlament ha reaccionat amb i per DIGNITAT. Els treballadors podrien viure com en un modern país europeu però viuen dependent com una subregió espanyola a la qual impedeixen autogestionar-se. I CCOO, UGT, que, diuen!, representen i defensen els treballadors catalans? Absents i en silenci! A favor, sí, d’un dret a decidir i una reforma constitucional que saben no té cap possibilitat d’acceptació a Espanya, que mai oferirà el mínim que exigeix i mereix la societat catalana. És coherent? És digne?

Defensors o còmplices?

Imaginem una empresa. “Tota” la plantilla està explotada, ignorada, maltractada, malament pagada. La meitat presenta les seves reivindicacions. La direcció, les ignora. Creix el maltractament. Llavors, proposen una consulta interna perquè decideixi la majoria. La direcció ho prohibeix. Davant aquest sistemàtic rebuig, la meitat de la plantilla vol abandonar l’empresa. La direcció els amenaça amb una Magistratura laboral que controla, domina. Aquesta plantilla acudeix als sindicats perquè els defensin. Què succeeix? Que aquests sindicats s’uneixen a la direcció. Rebutgen qualsevol acció que no sigui autoritzada. Això, és propi d’un veritable sindicat? Recorda algú que CCOO, UGT, hagin plantejat als partits espanyols, al govern, alguna reivindicació “específica” que “de debò” afavoreixi els treballadors catalans, a les seves famílies? Es declaren “democràtics, defensors dels drets i interessos dels treballadors, de la justícia social, de la llibertat”? Ignorar la realitat de la classe treballadora catalana i posar-se al costat de qui l’oprimeix, explota és coherent amb el seu ideari, la seva raó de ser? Els sindicats espanyols rebutgen la independència. És a dir, es decanten per la “dependència” i les seves nefastes conseqüències per a tota la classe treballadora catalana. És digne, lògic?

Sindicalistes catalans diuen: “La independència és l’única solució per aconseguir una societat més justa, socialment progressista i lliure”. Què decidiran els milions de treballadors catalans que tenen dignitat? Seran fidels a uns sindicats que ni els representen ni defensen o a les seves famílies, als seus companys treballadors?

FER UN COMENTARI