Obres a Catalunya igual a protestes a Espanya

Publicada: 31/03/2017 18:18h | Actualitzada: 19:20h

Encara no han passat ni 24 hores de la visita de Rajoy a Barcelona per anunciar o prometre obres d’infraestructures per Catalunya, que ja s’han aixecat veus de protesta en algunes comunitats autònomes reclamant inversions per als seus territoris.

Em ve a la memòria el redactat d’alguns estatuts, entre ells el de la comunitat valenciana, en què es demana, a banda de les reivindicacions pròpies, l’apartat català, és a dir, volem per la nostra comunitat qualsevol millora que s’estableixi per Catalunya i que no figura en el present estatut.

Cap concessió, se la mereixi o no per Catalunya. Que tingui el 15% de la població, que representi el 18% del PIB estatal i el 25% de les exportacions no és motiu per tenir-los cap tipus de consideració. Hi això ho diuen comunitats que viuen gràcies al fons solidari al qual Catalunya participa en bona mesura com sap tothom.

Fins al moment han aixecat la veu les comunitats d’Extremadura, Castella i Lleó, Andalusia i Madrid. “Igualtat” en les inversions a tots els territoris de l’estat. Aquesta és la demanda que exigeixen aquestes comunitats.

La més inversemblant de les peticions és la que ha fet Cistina Cifuentes (Madrid). Ha dit textualment: que a part de les reclamacions catalanes, Rajoy també ha de respondre a les demandes “modestes” de la seva comunitat. La més ben tractada de totes (Autovies, M-30, M-40, M-50, AVE, Aeroport, Metro, etc.) reclama inversions. Sap la Cristina que s’han desviat 1.000 milions del corredor mediterrani per fer-li un túnel a Madrid?

El president d’un govern ha d’atendre, en la mesura del que sigui possible, les demandes de tothom. En el moment que algú es queixa, o planteja un tracte diferencial, ha de saber donar una resposta adequada en evitació de malentesos. Proposo dues versions.

  1. Ningú té dret a protestar. Les inversions que es duran a terme en Catalunya són una reivindicació del tot justa. La totalitat d’aquestes, ja havien estat programades, promeses i no es van complir. Algunes arriben amb més de 10 anys de retard. Tant el meu govern com els anteriors no vàrem complir amb els compromisos i tenien tot el dret a queixar-se.
  2. La inversió de 4.200 milions en infraestructures per Catalunya no significa cap tracte preferent per al territori català. En aquests moments estem en una situació millor que ara fa cinc anys perquè l’economia s’ha anat recuperant i, per tant, podrem fer més coses, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya.

La primera opció seria la d’un president honest, que reconeix els seus errors, que admet el mal tracte que ha patit el principat i que, en la mesura que li permeti el pressupost, tira endavant obres necessàries que han estat encallades molt de temps.

La segona opció és la d’un president que no admet cap error, que tira endavant obres que s’havien programat però no executat. Que les promet (ignorem si les complirà) únicament per lluitar contra el procés independentista català. Demana l’ajut dels empresaris catalans i amb les obres i el Constitucional confia derrotar l’independentisme.

Per quina de les dues opcions optarà Rajoy? Segur que tots vostès, benvolguts lectors, han encertat la resposta. Consideren aquest president, i el govern que presideix, és el millor per Catalunya? No creuen que és hora de marxar, com més aviat millor, en direcció a la nova República Catalana?

COMPARTIR

FER UN COMENTARI