Democràcia espanyola, nou oxímoron?

Publicada: 17/03/2017 18:37h

Si donem un cop d’ull al 9-N observarem coses curioses. Primer el govern central va prohibir la consulta al mateix temps que el Constitucional declarava inconstitucional la llei catalana. Aleshores la Generalitat va optar per fer un procés participatiu sense cap vinculació. Novament el TC, a instàncies del govern del PP, també ho va prohibir. Tot i així la consulta es va poder fer per la inestimable col·laboració de 40.000 voluntaris.

El dia abans Rajoy se’n fotia en un míting del partit menyspreant-la i no concedint-li cap tipus d’èxit. El ministre Català ho comparava a una festa d’amics que es reunien per fer una costellada. Aquesta era la impressió que tenia el govern de Madrid, no van preveure el que podia succeir i tranquil·lament es proposaven passar un plàcid cap de setmana.

L’endemà no donaven crèdit a què veien a través dels mitjans, les cues de gent anant a les urnes i dipositar la papereta, va fer que se’ls girés l’estómac havent de recórrer a la sal de fruites corresponent. El moment en què ho varen passar pitjor va ser quan Artur Mas i Joana Ortega donaven les xifres de participació i el seu resultat. Només va faltar que a periodistes estrangers els responguessin en anglès o francès. A Rajoy li va agafar singlot.

Dilluns va ser un dia amarg a la Moncloa. Tota la premsa internacional (també la d’aquí) en parlava a bastament; els telenotícies d’arreu ho comentaven amb reportatges i comentaris a peu d’una en molts casos. Veure l’alegria de la gent exercint el vot en un ambient de festa va ser el detonant.

L’allau de crítiques al govern per no haver-ho impedit va provocar una crisi al govern i el PP que va posar en marxa tot el que ha succeït després. El govern central ha actuat impel·lit pel sentiment d’humiliació en veure l’èxit de la jornada de votació. Aquesta que ells havien dit repetidament que no es produiria. La seva venjança va prendre forma de querella.

A instàncies del Ministeri de Justícia es va voler imputar a Artur Mas, la Fiscalia Superior de Catalunya no va estimar la base sòlida per fer-ho. Dies més tard el fiscal general de l’estat Eduardo Torres-Dulce, pressionat pel govern, va ordenar presentar una querella contra Mas; dos dies després va presentar la seva dimissió.

Tot el que ha passat després, a manca de conèixer la sentència de Francesc Homs, és de sobres conegut. Els mitjans estrangers s’han fet ressò i, la majoria, critiquen a Mariano Rajoy pel seu immobilisme davant un problema polític i que acudeixi al Constitucional per fer-hi front. La Comissió de Venècia ja ha dit la seva respecte al TC espanyol. Podem per tant definir la democràcia espanyola d’autèntica?

L’oxímoron, com sap tothom, és una figura gramatical que consisteix en la juxtaposició de dos conceptes de caràcter contradictori per conferir un caràcter diferent, inesperat. El sentit literal de l’oxímoron és oposat, absurd i/o contradictori (per exemple mort vivent, plaer dolorós, gel abrasador, llum obscura, visca la mort, tragicomèdia…).

Aquest matí, prenent un cafè amb un amic, li comentava l’article que estava escrivint i el que ha dit m’ha deixat pensatiu: “Al pas que anem veuràs que d’aquí a molt poc temps l’expressió que coneixem com ‘democràcia espanyola’ formarà part de la llista d’oxímorons d’Internet”.

I vostès benvolguts lectors, què en pensen de la democràcia espanyola?

COMPARTIR

1 COMENTARI

  1. Pienso,qué a lo que llaman democracia española, es una gran DICTADURA,parece increíble pero España, cada día está peor,en realidad da Asco,

FER UN COMENTARI