S’ha produït a Espanya un altre 23-F?

Publicada: 25/02/2017 23:00h

Casualitat o no, hem tingut un altre 23-F coincidint amb el seu aniversari. Aquest cop no ha estat la Guàrdia Civil assaltant el Congrés, tampoc s’han disparat trets ni hem sentit “todos al suelo” com l’any 1981. Aquest cop ha estat sense soroll, des de les oficines ministerials fins a les sales dels jutjats. El soroll es va iniciar després, a mitja tarda, quan les notícies es van anar fent publiques una darrere l’altra.

El cunyat del monarca, un tal Iñaki, no només no entra a la presó sinó que se’l deixa en llibertat, no se li retira el passaport, pot viatjar per Europa i continuar residint a Suïssa. El motiu és que s’ha portat bé i que com marit de la Cristina està controlat perquè aquesta té servei de seguretat per ser infanta d’Espanya i tots tan amples. A Diego Torres, l’exsoci, li han retirat el passaport però tampoc ha ingressat a la presó.

Miguel Blesa i Rodrigo Rato, dos bons amics d’Aznar, han estat condemnats a sis i quatre anys de presó, respectivament, pel saqueig de diners de Cajamadrid, ara Bankia, per l’ús i abús de les targetes “black” juntament amb més de seixanta acusats pel mateix motiu entre ells, qui havia estat cap de la Casa Reial, Rafael Spottorno. Els acusats diuen que era una part del sou que no declaraven. Qüestió de riure per no plorar.

Ahir va arribar la querella de la fiscalia contra Carme Forcadell i tres membres de la mesa per haver permès votar la resolució del referèndum. A Joan Josep Nuet l’han exclòs de la querella, segons sembla, perquè la seva decisió de votar va ser errònia a l’estar creient que complia en les seves funcions a la mesa. I l’últim motiu: Per no ser independentista! Aquest ha estat un gran error. Demostra, inequívocament, que no es jutgen els fets sinó les idees. Una prova més de la judicialització de la política.

Quan encara cuejant les sentències del cas Nóos, sentim les paraules dels seus il·lustres advocats que s’atreveixen a dir, sense cap tipus de vergonya, que “la llei és igual per a tothom”. Entre la sentència del Nóos i la querella contra la mesa del Parlament hi ha un fet destacable, tant la infanta Cristina com el diputat Nuet son considerats curts de gambals, ni l’un ni l’altre sabien el que signaven segons la fiscalia.

El fiscal general de l’estat ha fet una neteja (en diuen canvis i/o trasllats) d’una trentena de fiscals a tot el país. Entre ells la majoria dels que indagaven casos de corrupció del PP, el més simptomàtic, el fiscal general de Murcia que es va atrevir, valga’m Déu, a imputar el president d’aquella comunitat autònoma (membre del Partit Popular). Manuel Lopez Bernal, que així se’n diu l’home, ha denunciat haver patit pressions i assetjament judicial per aquest fet. El ministre del ram, un tal Català, ha dit que podia haver-ho denunciat abans. Quina intel·ligència la d’aquest ministre!

La Unió Progressista de fiscals ha considerat, en un comunicat, que alguns nomenaments “suposen un clar retrocés” en la pretesa autonomia del ministeri fiscal. Mariano Rajoy, un cop més, ha demanat confiança absoluta en la Justícia. No ha volgut valorar la decisió per la llibertat preventiva d’Urdangarin dient que respecta sempre les decisions judicials. Jo li preguntaria: desobeir el TC forma part d’aquest respecte que tant pregona?

És de fiar la justícia espanyola? Què en pensen vostès, estimats lectors?

FER UN COMENTARI