Quins són els problemes reals de Catalunya?

Publicada: 28/02/2017 17:28h

Publicat: La Vanguardia. “Rajoy només veu possible el diàleg per als problemes reals de Catalunya”.

Quins són els problemes reals sobre els quals vol parlar Rajoy?

Que els catalans exigeixin viure amb el benestar, la qualitat de vida, infraestructures, que mereixen pel que generen i aporten? No és això! Que desitgin viure en un estat veritablement democràtic i no en la pseudodemocràcia espanyola? Que exigeixin poder aplicar una justícia social per la qual generen recursos que l’estat espanyol nega? No és això! Que defensin la seva història, llengua, cultura, identitat, com ho fan els països amb dignitat i presència històrica diferenciada? No és això! Que cada vegada hi hagi més catalans amb dignitat que vulguin ser tractats com mereixen? No és això! Aquests no són els problemes reals. Això només són els efectes, conseqüències, del problema. Seria digne renunciar a valors fonamentals per rebre una vaga promesa de cobrar part del deute pendent? Des de la coherència seria lògic no anar al problema real?

Llavors, quin és el problema real?

Que hagin recollit el testimoni i apliquin l’esperit i la lletra del Tractat de Nova Planta per a “castellanitzar, regionalitzar” Catalunya. Que  s’hagin apropiat de l’esperit i la lletra de la Constitució del 78 per interpretar-la i aplicar-la en versió “castellana”. Que incompleixin de forma sistemàtica els estatuts aprovats, les inversions pressupostades i aprovades, “que són llei”. Que imposin les escandaloses contribucions econòmiques de Catalunya i obligant amb això a retallades en àrees bàsiques com a educació, sanitat, infraestructures, serveis socials, menor qualitat de vida, més pobresa. Que asfixiïn l’economia catalana que és la primera generadora de PIB, exportacions… de l’estat. Que ataquin la història, llengua, cultura, de Catalunya. Que ignorin a milions de persones que surten al carrer pacíficament per expressar el seu descontentament i el seu desig de democràcia, llibertat, benestar. Que demostrin total incapacitat política i “només” sàpiguen recórrer a la “seva” justícia per castigar als qui actuen “només” democràtica i políticament. Que ofereixin només amenaces i ni tan sols una sola proposta de satisfacció “integral” a tan justes demandes. No fa falta seguir. Llavors, quin és el problema real?

El problema és l’Estat espanyol i els qui el governen

Els qui “van raspallar” i els qui van recollir signatures contra un Estatut constitucionalment elaborat i aprovat. Els qui van recórrer al “seu” constitucional, “als seus” fiscals, per castigar a líders democràtics, a “tota” la societat i anul·lar el parlament català. El “problema real” són els polítics, partits, mitjans de comunicació, la part de la societat espanyola que es fa protagonista o còmplice. És lògic desconèixer, ocultar, la “causa crítica”, el veritable problema, i renunciar a valors que són “irrenunciables” en una societat amb dignitat democràtica?

Des de l’objectivitat, parlem sobre el problema real de Catalunya? El problema real és la dependència de l’Estat espanyol! Parlem, per tant, del mateix i dels seus dirigents? Parlem de Rajoy, de…? Si un votant català pensa en si mateix, en la seva família, des de la dignitat democràtica, la coherència, què ha de decidir? Independència o pitjor dependència?

FER UN COMENTARI