No podeu

Publicada: 12/02/2017 20:31h | Actualitzada: 13/02/2017 08:36h

“No pots”. Serem clars: qui et diu això no et vol cap bé. Espera, si t’està dient “no pots” al teu total convenciment de tenir poders voladors, just quan estàs a punt de saltar d’un cinquè pis… aquest si et vol bé. Però és el menor dels casos, estic convençut.

Segur que si mires enrere i desempolses els records, et ve al cap. No pots. No facis això perquè no ho faràs bé. Això no és per tu. Tu no vals per això. I un llarg etcètera.

És curiós com et poden marcar una sèrie de circumstàncies de nen. Allò que vas creure o et van fer creure, després es queda enquistat. No sé si m’explico, però amb el teu permís, t’ho diré amb una fabula que m’encanta. Intentaré ser breu:

Un nen va passar amb el seu pare passejant per la part posterior d’un circ, on eren les tendes. No hi havia funció fins a la nit, així que tots els animals estaven lligats o a les seves gàbies. Contemplaven tots i cadascun d’aquells éssers fins que, sorprès, es va parar en sec tirant de la mà del seu pare.

El nen no havia vist mai un animal més enorme i bell com el que tenia enfront. Un elefant. Li va semblar gegantesc.

Li va estranyar com aquell animal, tenia en una de les seves potes una cadena, i aquesta, estava clavada a terra amb una estaca. Com podia ser? Aquell animal només bufant podia arrencar tot allò i marxar d’allà.

Com cada vegada que no entenia o desconeixia alguna cosa, ho consultava a la seva font de saviesa particular. El seu pare. Com és possible que no arrenqui l’estaca? Per què amb la seva força descomunal, una simple cadena el frena?

El seu pare el va fer contemplar aquell elefant, els seus ullals, la seva trompa i les seves enormes potes. Però li va dir que no sempre havia estat així de gran. Va haver-hi un temps que era petit, com ell ho era llavors. Fins i tot, pot ser que fossin de la mateixa grandària.

Va explicar-li que des de petit li van posar un cadena i aquesta, la van clavar en una pica. Per molt que la cria d’elefant s’esforcés, tirés amb totes les seves forces i escometés a cops contra aquella maleïda estaca… mai aconseguia deslliurar-se d’ella.

L’elefant va veure com, malgrat el seu afany, la seva maleïda companya seguia a la seva pota. A poc a poc, dia rere dia, l’elefant va anar abandonant. Es va anar acostumant. Va assumir que la seva vida era així, allò formava part d’ell. I tal va ser el convenciment que va adquirir, que mai més ho va tornar a intentar, ni es plantejava que podia trencar allò que el mantenia lligat.

La impotència, el sentiment de derrota, havien fet tant de fons en ell, que mai va tornar a provar la seva força.

I aquí venia. Tots som com aquest elefant. Alguns més (i ho sento per vosaltres) i uns altres menys. Tots anem per la vida pensant “no puc i no podré”, i moltes vegades, aquest sentiment ve arrelat des de la infància. Saps que a Michael Jordan el van rebutjar de l’equip de bàsquet del seu col·legi?, o que als Beatles, Decca Recording els hi va dir que no tenien futur al món musical?

Si vols fer alguna cosa, simplement fes-ho. I que no et soni a les típiques frases pseudofilosòfiques que la gent es posa al seu perfil de Facebook o com a descripció de Twitter. És tan senzill i tan clar com això. Al cap i a la fi, com s’acostuma a dir: el “no” ja el tens. Vés pel “sí”.

El tema graciós de tot això és, que després de lluitar per allò que vols i aconseguir-ho, aquells autors inicials del “no pots” es desdiuen. Et diran que ells no volien dir això. Que ho vas entendre malament. Que era en aquelles circumstàncies concretes. Que i tant que podies. Fins i tot et felicitaran.
I aquí anem a un altre tema, recorda qui va confiar en tu i et va recolzar. Els aduladors apareixen amb l’èxit. Vigila aquells que només hi són als bons moments i curiosament, abans no hi eren. Ho va dir Will Smith: “Si estàs absent durant la meva lluita, no esperis estar present durant el meu èxit”.

M’agrada molt emprar frases de personatges famosos, les denominades “frases cèlebres”. Sempre m’ha agradat. Perquè per molt bé que puguis expressar alguna cosa, segur que hi ha algú que ho ha dit millor. Així que, malgrat que avui potser he abusat una mica de frases, em permetràs que finalitzi amb una de Walter Bagehot que diu:

El plaer més gran a la vida és fer allò que la gent et diu que no ets capaç de fer.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI