Dani Rovira se’n riu dels Mossos als premis Goya

Publicada: 07/02/2017 10:39h

Dani Rovira, el bufó dels Goya ha tornat a crear polèmica. Haig de dir que, personalment, he trobat el discurs de l’humorista notablement descafeïnat a mesura que els anys, i les gales, anaven passant. El primer em va fer gràcia, fins i tot vaig buscar-lo a YouTube per no haver vist la gala. Els posteriors van anar perdent el meu interès, a la vegada que perdia la seva gràcia i originalitat.

I sí, he dit bufó. Dani Rovira era humorista, d’aquests que de debò m’han fet passar molt bones estones. M’ha fet riure amb els seus monòlegs graciosos i intel·ligents. Perquè, malgrat la seva anatomia facial, dedueixo pels seus textos que és algú intel·ligent. Però un humorista es converteix en bufó quan ja no interpreta l’art de fer riure. I la mutació que ha sofert el senyor Rovira ha quedat patent gala rere gala. Un bufó és aquell que fa les gràcies per un sector en concret, per divertir a uns pocs i ja no per fer riure al gran públic. S’ha convertit en el bufó dels Goya, del públic que mira els Goya i dels actors i directors que aprofiten aquests premis com a altaveu de missatges propis de Podemos.

Si mirem el segon significat del diccionari pel terme “bufó” trobem: [Persona] que fa ximpleries o es comporta amb poca serietat pretenent ser còmic i resulta ridícul o molest. Sinònims: pallasso. No ho dic jo, ho diu el diccionari.

Què tot això a què ve? Jutja-ho tu mateix:

Aquest senyor ha menyspreat, s’ha rigut, ha titllat de violents i de no fer bé la seva labor, a tot un col·lectiu de professionals, que es juguen la vida i serveixen al poble de Catalunya cada dia al carrer. Aquest senyor ha comès una patinada monumental. El tema de Sálvame m’importa ben poc la veritat, sincerament penso, que mirar aquests programes mata neurones. Però el tema dels mossos? Ha estat anar massa lluny en el seu intent per fer a aquells que li riuen les gràcies. Una vergonya el fet de buscar el somriure atacant a uns altres.

I què passarà? Se li exigirà algun tipus de disculpa? El Departament d’Interior ja no demano que faci res. No ho esperava. El cap dels mossos, el senyor Trapero? Passarà pàgina, o ho “deixarà sense efecte”, perquè m’entengui millor. No passarà absolutament res. La dignitat de tot un cos trepitjada perquè uns pocs es diverteixin. Uns pocs que, com et deia, han aprofitat per clamar consignes en pro de l’okupació. Uns pocs que, casualitats de la vida, atorguen un premi a l’Ana Belén, cantant que ha airejat les seves inclinacions polítiques i el seu passat com a militant comunista però, que se li ha oblidat a tothom que aquesta lluitadora en pro dels drets del proletariat, cobra 60.000€ per actuació al costat de Víctor Manuel. Casualitats.

No parlem ja, de tots els que han fet discursos a les darreres gales donant suport a causes populars. Parlant de crisis, atur o manca de diners. Però que els seus impostos i les seves fortunes les declaren a paradisos fiscals. Una mentida, una fal·làcia. Això són els premis Goya, o millor dit, els seus discursos, no me les donaré jo ara de crític cinematogràfic.

L’any que ve es comenta que els premis Goya els patrocinarà Podemos. Vigila Dani Rovira, no sigui que Ada Colau et llevi el lloc de bufó. Perdona, de presentador.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI