Casa nostra és casa de barrets

Publicada: 16/02/2017 19:36h

Dels dos populismes en conflicte, el processista i el bolivarià, només en quedarà un, i això es dilucidarà molt aviat. Ho saben, almenys els dirigents; la bona gent que segueix les tertúlies de quota i consigna, potser es pensa que, com es diu ara, confluiran. No passarà pas.

Mentrestant, fan veure que s’estimen. Ara han trobat una cosa per compartir, una causa que els agermana en aparença: els “refugiats”. Diuen que Catalunya vol acollir; l’opinió dels catalans, però, no l’han cercada, i probablement no seria ben acollida.

Els qui estan en el govern de la Generalitat, fràgil coalició, semblen haver fet una aposta molt arriscada: demostrar a la UE que són europeistes modèlics: voleu que acollim, doncs nosaltres serem els més acollidors.

Esperen que, a canvi d’això i d’altres submissions, la UE imposarà a Madrid que deixi fer un referèndum. No passarà pas, perquè hi ha prioritats i perquè a la UE no volen sentir a parlar mai més de cap referèndum, ja que els electors tenen una curiosa inclinació aquests últims temps a votar en contra del que la UE considera correcte.

Per demostrar que Catalunya vol acollir, i deixar-s’ho fer tot, no com aquests carallots d’europeus que veuen a venir l’allau i rebutgen la imposició de quotes d’acollida, el govern és capaç fins i tot de fer confiança als qui el volen enderrocar; fins i tot de finançar el putsch mediàtic en marxa.

Un putsch, resultat de moltes setmanes de preparació, que s’està materialitzant en aquests moments, amb exigència d’unanimitat i dissuasió de discrepàncies.

Dissabte passat, un gran concert. Feia una mica de pena veure els nostres representants arronsats davant el discurs d’un telepredicador: «Jo crec que no és un problema només de competències, sinó un problema d’incompetències.» Si no van veure venir això, què més no deuen veure venir?

Dissabte que ve, la manifestació «que aspira a ser la més nombrosa que s’hagi fet a Europa arran de l’actual crisi del refugi». I tant que ho serà, perquè així ho han decidit tots plegats i perquè, com va dir un dels activistes en un programa de ràdio, «els mitjans de comunicació ho esteu fent molt bé». Sí, és clar; els estan fent la major part de la feina. I estan disposats a dir l’endemà que a Laietana hi havia un milió i mig de persones.

En el terreny de la demagògia, el govern sempre hi sortirà perdent. I els partits que li donen suport haurien de rectificar abans que no sigui massa tard.

No és possible acollir tothom; no és possible viure sense fronteres; donar papers a tothom és com no donar papers a ningú, i no és veritat que no hi hagi ningú il·legal: tots som il·legals tan bon punt ens fem passar pel que no som.

Rosarno-rivoltaEl més curiós de tot plegat és que quan pertot Europa comencen a descobrir la magnitud del disbarat, aquí els nostres representants (tant els elegits com els autoelegits de la faràndula) volen persistir en l’error. És ben bé al revés de la cançó de Chenoa: quan tu te’n tornes, jo encara hi vull anar.

Limitem-nos a alguns exponents de l’extrema esquerra europea, que sembla que és l’espai on se senten còmodes la majoria dels nostres polítics, fins i tot els qui diuen ser d’un centre ampli.

JeanLuc Mélenchon (Parti de Gauche), a França, s’ha posicionat en contra tant dels qui «criden sense reflexionar i es remeten a qüestions de seguretat» només, com dels qui creuen que «és normal que tothom pugui establir-se on vulgui, quan vulgui» (Libération, 08/09/2016).

Beppe Grillo (Movimento 5 Stelle), a Itàlia, afirma que «ara és el moment d’actuar i protegir-nos» i que «tots els irregulars han de ser repatriats immediatament a partir d’avui» (Repubblica, 23/12/2016).

Sahra Wagenknecht (Die Linke), a Alemanya, denuncia l’«obertura incontrolada de fronteres», considera que la primera ministra Angela Merkel és corresponable de la matança en un mercat nadalenc a Berlin (12 morts, 56 ferits) i creu que «qui abusa de l’hospitalitat, perd el dret a l’hospitalitat» (la Vanguardia, 04/02/2017).

La gent d’extrema esquerra, certament, pot dir una cosa avui i la contrària demà sense manies, com qualsevol polític; però, encara que sigui per oportunisme electoral, per tot Europa comencen a veure que no poden continuar demanant que entrin als seus països contingents de població sense cap control. S’adonen que l’han feta massa grossa, i no saben com rectificar. Aquí en canvi la volen fer més grossa, i es barallen per presidir el merder.

Al principi ens parlaven de la guerra de Síria, i quan ja començàvem a entendre què és un refugiat de guerra, no hem tardat a veure que els siris són com els de Bilbao, que neixen on volen. Informava el Diari de Girona el 02/02/2017 que la Creu Roja d’aquesta ciutat acull els dotze primers refugiats i que són homes —sempre són homes— procedents de Síria, Gàmbia, Veneçuela, Ucraïna, Mali i Costa d’Ivori. Dotze homes i sis nacionalitats! Segurament, no tornarà a passar, això que ens informin de la nacionalitat dels acollits.

Més encara, avui mateix el diputat Lluís Llach es mostrava en contra de distingir entre refugiats polítics i refugiats econòmics. Ah no? Així doncs, volem acollir qui sigui, tant se val si són refugiats com immigrants?

Perquè no és el mateix, és molt diferent. En paraules de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR): «A diferència dels refugiats que no poden tornar a casa seva de manera segura, els migrants no tenen cap impediment per tornar.»

image_1482152633_26444795Aquesta competència entre populismes, amb arguments sentimentals que avancen decidits en el terreny del ridícul; aquest barallar-se per veure qui obrirà més les fronteres, qui acollirà més gent i més bé, qui ignorarà més els interessos dels seus electors, és a dir dels qui els mantenen, qui imposarà més obligacions als autòctons i atorgarà més drets als forasters… és una cursa suïcida conduïda per irresponsables.

Si es tractava de demostrar que són capaços de portar un Estat, estan anant en direcció contrària.

COMPARTIR

1 COMENTARI

  1. El q s anuncía con una Opinió, es transforma en una Aseveració… Hi noto un cert “tufillo” del “Salvése quien pueda!”. Li podría passar a vosté…. Qué voldría esperar del altre?

FER UN COMENTARI