Unes preguntes a Mariano Rajoy

Publicada: 25/01/2017 08:39h

Malaurat president espanyol. Volia adreçar-me a vostè en castellà però tenint en compte el seu gran bagatge en qüestions idiomàtiques he canviat d’opinió. Pot ser que no entengui el que li diré però aquest serà el seu problema. A la vista del poc respecte que vostè i el seu govern demostren per la meva llengua, he cregut convenient renunciar a la seva que, per cert conec, respecto i practico.

Suposo que, a hores d’ara, ja sabrà a quina hora s’ha produït la conferència del govern català al parlament europeu. Preguntar-li que li ha semblat és una grolleria per la meva part, ja que només coneix un dels quatre idiomes que s’han utilitzat. Algú li explicarà i com no sabrà si li diuen la veritat o no, es quedarà amb la versió que més li agradi, sigui o no certa, és l’avantatge de no saber idiomes.

Dels tres interventors en la conferència, Romeva, Junqueras i Puigdemont, vull destacar la seva moderació en el llenguatge, el seu respecte a la democràcia i la seva exposició clara i contundent. El primer apel·lant a Europa en el sentit de respectar la voluntat popular i demanant actitud i comprensió per al procés català.

El segon explicant, de forma clara i concisa, la governabilitat insidiosa i partidista del seu govern, a còpia d’afavorir grans empreses i la banca abans que la ciutadania. Marcant els límits de dèficit aleatòriament a les CCAA i, reservant-se el seu, perjudica la població a base de retallades i incompliments (la llei de dependència n’és un clar exemple). També ha fet constar el dèficit fiscal català com un motiu més per la Independència.

El tercer, com a president de Catalunya, ha fet una exposició clara i detallada de l’actual situació. Aquesta és producte de la seva incomprensió quan va recórrer tota la geografia hispana recollint signatures contra Catalunya i presentant un recurs d’inconstitucionalitat. La seva incapacitat per entendre el problema és similar a la de comprendre l’anglès, és a dir nul·la totalment. A excepció, naturalment, de ser-ne conscient però no acceptar-ho per conveniència econòmica, cosa que dissimula apel·lant a la unitat d’Espanya.

Feliciti de la meva part a González Pons, la seva publicitat ha fet petita la sala on s’ha dut a terme la conferència, gràcies a la seva valuosa col·laboració l’èxit ha sigut millor del que s’esperava, s’han aplegat cinc-centes persones i moltes han estat dretes o assegudes als passadissos laterals. Expressi-li el meu reconeixement més sincer.

Permeti que li esmeni unes frases prou assenyades: No existeix tirania pitjor que la que s’exerceix a l’ombra de la llei amb aparença de justícia (Montesquieu). Quan la tirania es fa llei, la rebel·lió és un dret (Simón Bolívar). Quan algú compren que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat com a persona, cap tirania podrà dominar-lo (Gandhi). Li sonen alguna d’elles? Té capacitat per entendre-les?

De fet reflecteixen la situació del procés i la seva incapacitat per resoldre-ho. Utilitza la llei i els tribunals a conveniència, sotmet Catalunya a una tirania fiscal com no existeix cap altra a tot l’occident i aconsegueix que els catalans es rebel·lin contra lleis injustes.

Per acabar, li prego que no menteixi o, de ser culpa d’un assessor, l’acomiadi com més aviat millor. La web de la Generalitat es pot consultar en català, castellà i anglès. Vostè ha manifestat públicament la inexistència del castellà, el que pertoca a un dirigent com vostè, pel càrrec que ocupa, és demanar públicament disculpes. Ho farà?

FER UN COMENTARI