La Guàrdia Urbana de Barcelona, protagonista de la Cavalcada de Reis 2017

Publicada: 10/01/2017 13:49h

Sí. Malgrat la insistent desacreditació per part d’Ada Colau. Malgrat l’intent (fallit, com no) de tergiversar les notícies i acusar-los. Malgrat la constant manipulació que han de patir per part d’aquells que els haurien de defensar a ultrança. Malgrat tot això… només puc parafrasejar allò de “tremenda bufetada”. Tremendísima, la que s’han emportat tots ells. Començant per l’edil de la ciutat comtal i acabant pel cupaire barbut replet d’odi cap als uniformats.

La Guàrdia Urbana de Barcelona va obrir la cavalcada dels Reis. Primer amb vehicle i després amb la seva guàrdia muntada. Aquella a la que li van negar la desfilada. Aquella que va encantar a pares i fills. Aquella que va mostrar, com al seu dia a dia, la seva elegància i saber estar a lloms dels seus nobles i elegants companys.

La Guàrdia Urbana va ser la protagonista indiscutible de la cavalcada 2017. Sí, els Reis Mags d’Orient eren els actors principals. Aquells que la seva imatge, si parlem del cartell d’una pel·lícula, la col·loquen primer i amb els seus noms en majúscules com a reclam. Aquells als que es va a veure. Però una vegada començat el film, t’adones del paper que fa l’actor secundari, aquell que ni t’havies fixat que existia al tràiler. I t’adones que una vegada acabada la pel·lícula, sense aquell actor secundari passat a principal per l’afecte que el públic li brinda, tot hauria estat molt diferent. I agraeixes la sorpresa, la veritat.

Potser, aquells que no els volien al Saló de la Infància es van sorprendre. Potser quan els seus fills els van demanar pujar a la moto d’aquell policia que estava al seu costat, van tenir un curtcircuit. Potser, aquests mateixos que no els volien, m’aventuraria a dir que van sentir ràbia. Ràbia en veure com els agents portaven als nens aquells caramels que quedaven fora del seu abast per les tanques. Ràbia en veure que el patètic intent d’amagar el Cos de la Guàrdia Urbana de la vista de tots, ha estat això: un intent.

Potser, i pot ser que m’estigui aventurant massa. S’han adonat que amb la il·lusió d’un nen no s’hi juga. I els nens volen a la policia. Volen les seves sirenes i les seves llums. Volen els seus vehicles i uniformes. I els volen veure. Per molt que alguns s’obstinin a dir-los que se’ls emportaran si es porten malament. O que són una mala influència en un Saló de la Infància.

Tremenda bufetada. Això és el que es porten en veure la il·lusió a la cara d’aquells que intenten adoctrinar en els seus estúpids ideals d’odi. L’any que ve, recordeu la cara dels nens quan van demanar una foto amb aquell guàrdia urbà. O quan van veure desfilar els agents i els seus cavalls. Recordeu l’emoció quan assenyalaven les seves sirenes. Recordeu-ho tot. Perquè amb algunes decisions no guanyeu vosaltres. Perden ells. I com diu un bon amic, “el millor de la societat són els avis i els nens”. Uns estan de volta de tot i veuen a llegües les vostres ximpleries. No jugueu amb els altres.

FER UN COMENTARI