Welcome Refugees?

Publicada: 15/12/2016 22:06h

Em considero molt fan d’un espècimen en perill d’extinció. Haig de dir que aquest espècimen es troba en un reduït tant per cent, o millor dit, tant per mil d’habitants. No haig de dir-te doncs, que si parlem de la classe política, es redueix exponencialment a un cas estrany o inexistent. I és que sóc molt fan d’aquell que es diu vulgarment que “els té ben posats”. Entenguem home o dona, que no m’ataquin les que veuen el fantasma del heteropatriarcat aparèixer per qualsevol cantonada.

Portem temps ja amb la guerra de Síria. Amb les atrocitats comeses per Estat Islàmic. Amb els bombardejos dels uns i els altres. Amb la passivitat d’Occident davant el conflicte. I finalment, amb el que sembla ser, una caiguda del DAESH en un període de temps que s’endevina més curt que llarg. I portem temps amb les ones migratòries de refugiats a les portes d’Europa.

I sobre això tractaré avui. És un tema sensible, sí. Hi ha opinions de tots els colors, també. Però el meravellós d’aquest espai que estàs llegint és que és considerat de “opinió”. Així que aquesta és la meva. I no, no sóc com Groucho Marx quan va dir allò de: “aquests són els meus principis, però si no li agraden, tinc uns altres”. Ho sento, jo si sóc un espècimen d’aquests en perill d’extinció.

El cavall de Troia de l’ISIS. Així han batejat la tècnica del grup terrorista de fer passar a Europa a més de 4000 terroristes com si de refugiats es tractessin. I no ho dic jo, ho diu el diari britànic Sunday Express citant a una font de l’organització terrorista.

No parlaré del covard que és fugir, ni del covard que és no plantar cara a qui amenaça la teva llibertat, i a més, d’una manera tan flagrant i abominable com ho ha fet l’ISIS. No parlaré sobre que agafar les armes per plantar cara a l’invasor sigui una decisió senzilla ni que, esperar la caritat bèl·lica d’Europa sigui l’opció més correcta. La República encara espera l’ajuda aliada a la guerra civil…

Del que sí que parlaré és que tant els mitjans de comunicació com els polítics estan amagant una realitat.

Simpatitzants d'ISIS agredint a policies alemanys.
Simpatitzants d’ISIS agredint a policies alemanys.

Sabies que a Alemanya han desarticulat una cèdula jihadista formada íntegrament per refugiats?

Sabies que els estats musulmans que no estan en guerra no han acollit a refugiats? Però… sabies que els refugiats ni s’han plantejat anar a aquests països?

Sabies dels casos per violació a Alemanya, Àustria i Suècia per part de refugiats? Sí? Llavors sabràs el de la dona en cadira de rodes violada per diversos homes. O potser el del nen de 14 anys violat. O el rapte i posterior violació a Àustria d’una noia de 28 anys per part de 9 refugiats. No? No et sonen? És clar que no et sonen. No han sortit a la televisió. No interessa. Això sí, has vist per casualitat la repugnant i covarda puntada de peu que propina una periodista a uns refugiats? Oi que aquesta sí que l’has vista?

Interessa vendre una imatge. I estic d’acord en el fet que la immensa majoria dels refugiats que demanen asil no són terroristes ni molt menys. Però no m’agrada que m’enganyin. O millor dit, que m’ocultin tota la veritat, que és una altra manera de mentir. I sobretot, m’agrada la meva manera de pensar, de fer i la meva terra. Si ve algú al que s’acull, per posteriorment robar, violar, crear disturbis o si més no, el lleu intent d’imposar mínimament la seva religió, hauria de ser motiu més que justificat per retornar-ho al lloc d’on prové o que la justícia sigui implacable.

Tríptic on s'informa als refugiats de la prohibició de poder tocar a dones a la piscina. Font: La Vanguardia
Tríptic on s’informa als refugiats de la prohibició de poder tocar a dones a la piscina. Font: La Vanguardia

Però som Europa. La terra del “bonisme”. Saps que el fet de ser refugiat no només implica el que tots sabem, sinó que també una ajuda econòmica? Ah amic! Et poso un vídeo d’un refugiat queixant-se que no rep ajudes econòmiques a Espanya i a Alemanya sí:

Està genial la solidaritat mostrada per molta gent amb els refugiats. Està perfecte els crits que reclamen ajudes i acolliment. És estupend tal parenceria de comprensió i si més no, és digne de tenir en compte i fins i tot d’admiració. Però… permeteu-me unes preguntes:

Als que s’omplen la boca amb la paraula solidaritat, titllant a aquells que no pensen com ells com a bàrbars, quants refugiats acolliran a casa seva?

Quan hi hagi (si n’hi hagués, no veig el futur) violacions o robatoris protagonitzats per immigrants, que diran? És culpa de les autoritats? De la policia? El govern que estigmatitza i crea víctimes?

A tots els “wecolme refugees”, coneixen la realitat de Barcelona? Casa nostra? Amb 3000 persones vivint al carrer cada dia? Per què tal jactància de solidaritat i insistència no es fa amb els sense sostre barcelonins?

Per què la majoria dels defensors de l’acolliment d’immigrants, són els mateixos que criticaven a la gent que va mostrar el seu condol pels atemptats de París?

I per favor, estimar la teva terra i defensar-la no és ser racista. Els termes crec que els tenim mal apresos. Els que vulguin venir a treballar, integrar-se i viure en harmonia són ben rebuts. Els que no, els nostres polítics no haurien de tenir el mínim dubte.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI