La solidaritat mal entesa

Publicada: 18/12/2016 14:57h | Actualitzada: 19/06/2017 18:23h

Què vol dir ser solidari -ària?

Segons l’Institut d’Estudis Catalans (IEC):

adj. [LC] [DR] Que és comú a diferents persones de manera que cadascuna d’elles en respon plenament. Obligació solidària.
adj. [LC] Unit a d’altres per una comunitat d’interessos i responsabilitats. Associacions solidàries en la lluita contra la pobresa.
adj. [LC] [EI] Que va unit, un element a un altre, formant un tot únic.

I a què treu cap això? Al fet que “la solidaritat” ha esdevingut un argument de primer ordre entre els anomenats “unionistes”, altrament “dependents” de l’Estat.

Imaginem-nos que disposo del 95% dels ingressos d’un nucli familiar. Resulta que sóc molt solidari i generós, i com a conseqüència d’aquesta qualitat que em defineix, faig aquest seguit d’actuacions amb els recursos econòmics provinents dels diners que no he guanyat només jo, però gestiono al meu criteri:

1) Compro menjar al supermercat i participo en campanyes solidàries com “El Gran Recapte”.
Però a casa meva passen gana tot l’any.

2) Faig donatiu econòmic a “La Marató” any rere any.
Però a casa meva no ens arriba per poder pagar els serveis bàsics.

3) Dono roba a entitats i ONG’s com ara “Humana”
Però a casa meva, els meus, han de fer mans i mànigues i mirar per la finestra quin temps farà, per rentar avui el que hauran de tornar-se a posar demà.

Quedaria fora de tot dubte la meva solidaritat, o començaríem a parlar d’altra cosa?

Cada vegada que escolto a destacats polítics convençuts fil per randa del “España es una grande y libre“, referint-se a la solidaritat com a argument per imposar la dependència de Catalunya envers l’Estat espanyol, em venen al cap aquests i d’altres exemples perquè, una cosa és voler ser solidari (la societat catalana ho ha estat sempre), i una altra cosa és que t’imposin una quota del tot irracional al llarg de la història, un espoli fiscal que, segons la conselleria d’Economia, ha oscil·lat entre els 10.000 milions i els 16.000 milions d’euros anuals en els darrers anys, i que fa que els teus malvisquin tot i que Catalunya genera prou riquesa per a ser capaç d’atendre’ls primer i ser solidaris després.

Tothom ho hem de ser, i també generosos i fins i tot agermanats amb els de més enllà, però no a costa de fer-los passar mancances, penúries i necessitats als que tenim al costat.

FER UN COMENTARI