Que no és a la carta, Pisarello

Publicada: 02/12/2016 10:05h | Actualitzada: 19/06/2017 18:23h

Formo part d’una societat en la qual copsar opinions i percebre implicacions ha esdevingut quelcom més fàcil i freqüent que mantenir-se aliè. L’actualitat està al carrer! De fet, sempre ha estat així i sempre ho estarà. Però, al que vull referir-me és al fet que el gruix de les anomenades “converses d’ascensor” no gira fonamentalment al voltant de l’esport, del temps o dels entrebancs per arribar a fi de mes.

Estem immersos en una dinàmica política, social, econòmica i fins i tot cultural, que sovint obre debats a un ritme superior al temps necessari per tancar-los. I tant és així que molts, milers de nosaltres, formem part d’entitats, associacions o col·lectius on es debaten aquests temes i on es prenen decisions per tal de convertir les intencions en fets. Expressem i preguntem sense embuts. Opinem i argumentem sense malmetre el sa exercici de la discrepància perquè al cap i a la fi, malgrat les tensions que poden arribar a generar-se, el diàleg té com a virtut indiscutible la capacitat d’enriquir l’ésser humà.

La realitat, en part, la podem d’escriure com allò que ens ve imposat o podem mirar d’interpretar-la com a resultat global de la suma de totes les accions, col·lectives i individuals. Per tant, també de les de cadascun de nosaltres. Sigui com sigui, la realitat ens envolta de paraules màgiques: Llibertat, Pau, Justícia, Igualtat, Democràcia…

Però també estem sotmesos a la tergiversació i descarada reinterpretació d’aquests conceptes bàsics d’una manera tan insistent que, en alguns casos, es perd de vista que no tot és subjectiu. Que hi ha diferents vessants? D’acord. Que no a tot arreu s’exerceix de la mateixa forma? També d’acord. Que se l’hi diu a una cosa allò que no és? Per descomptat…

Ara bé: La llibertat, per exemple, està o hauria d’estar per sobre de com la tenim interioritzada al pensament. Pot ser plena o tenir manilles. Pot ser defensada, qüestionada, anul·lada o conquerida. Però no hi ha diferents tipus de llibertat. Ni de Pau, ni de Justícia o Democràcia. El que canvia –potser massa– són les maneres d’aplicació i tractament envers aquests principis fonamentals de la societat i de les persones.

Què ha volgut dir? Gerardo Pisarelo amb: «la democràcia no és un concepte estàtic. T’hi pots acostar o allunyar depenent del moment històric»

Dissortadament, al primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona se li ha de preguntar, atès que:

Hi ha democràcia directa quan la decisió és adoptada directament pels membres del poble. Hi ha democràcia indirecta o representativa quan la decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants. Finalment, hi ha democràcia participativa quan s’aplica un model polític que facilita als ciutadans la seva capacitat d’associar-se i organitzar de tal manera que puguin exercir una influència directa en les decisions públiques o quan es facilita a la ciutadania amplis mecanismes plebiscitaris. Aquestes tres formes no són excloents i solen integrar-se com a mecanismes complementaris.

He volgut fer constar les maneres d’organitzar una societat en democràcia. Tot i així, el concepte no és mal·leable ni tampoc interpretable: democràcia no significa poder del poble. La democràcia és, avui dia, un sistema polític que garanteix (o hauria de garantir) més equitat i benestar als ciutadans que la resta de sistemes coneguts i experimentats.

Parlem doncs, de diferents mètodes d’exercici de poder i govern. D’aplicar d’una o altra manera el que significa però, la democràcia no admet adaptacions a la carta ni interpretacions a conveniència: n’hi ha o no hi ha; se n’és demòcrata o no… Perquè a la democràcia, no se la pot mesurar amb cap escala indicativa.

FER UN COMENTARI