El discurs nadalenc de Felipe VI

Publicada: 26/12/2016 09:51h

Un any més, com és costum, el cap d’estat va adreçar-se al poble espanyol en el seu ja tradicional discurs de Nadal. El format va ser diferent de l’any anterior; el Palau Reial no era adient i menys en època de crisi. El discurs va estar ben programat seguint una línia coherent amb el que volia dir. És evident, però, que a mi no em va agradar.

Per què no em va agradar? Doncs perquè em semblava sentir a Rajoy i no a Felip. En quant va parlar de la família, de la crisi i les dificultats que molts havien i han suportat va estar bé. Quan deia que ens hem d’adaptar a un món canviant, en constant evolució i que l’educació, la recerca i la innovació serien primordials també. Però…

Quan va arribar el moment de comentar la situació política, aviat vaig comprendre qui, sospitosament, li podria haver confeccionat el discurs. Va parlar d’un any amb dificultats per la situació del govern en funcions i va destacar l’entesa dels partits per superar la situació de forma similar, que no idèntica, al que va dir en l’apertura de l’actual legislatura.

Però no va parlar en cap moment de la corrupció, com si aquesta no existís. Va obviar que el partit més corrupte del país és qui governa. Ni tan sols esmentar que té la confiança que desaparegui i que, juntament amb la lluita contra el frau fiscal, permeti un major equilibri social en favor dels més desafavorits.

De qui si va parlar, sense esmentar-la, va de ser de Catalunya. Va recordar que “vulnerar les lleis només porta a tensions i enfrontaments estèrils que no resolen res”. I que “no poden ser admissibles ni actituds ni comportaments que ignorin o menyspreïn els drets que tenen tots els espanyols”. En una clara referència al procés català. I em pregunto: Qui ha vulnerat i menystingut els drets dels catalans?

Cap al final, indirectament, va tornar a carregar contra el principat dient que “no vivim temps per tancar-nos em nosaltres mateixos sinó d’obrir-nos al món”, per afegir “que ningú remogui vells rancors o obri ferides tancades”. Aquesta última, que suposo va dirigida a Catalunya, entenc que seria de justícia atorgar-li al PP i C’s. Qui ataca i discrimina Catalunya? Qui posa pals a les rodes en política social? Qui no compleix els seus compromisos? Qui manté els rancors i atia la catalanofòbia?

Felipe VI va dir que els més desfavorits no serien abandonats a la seva sort. Sap sa majestat la quantitat de lleis de caràcter social, aprovades pel Parlament català, que el govern del PP s’ha carregat mitjançant el Constitucional? Si es considera rei de tots, perquè no té en compte els 7,5 milions que viuen a Catalunya? S’ha preguntat perquè un 80% vol exercir el seu dret de vot? Qui ha menyspreat i obert ferides a qui?

Un avantpassat seu, de nom Felipe V, ens va privar de les nostres llibertats i, des de llavors, hem conviscut amb atacs, amenaces i prohibicions de tota mena. Hem intentat l’encaix dins d’Espanya el qual ens ha estat negat. No creu que és hora de recuperar les llibertats que, per la força de les armes, ens van arrabassar? Si no ho creu així, personalment no el puc reconèixer com el meu cap d’estat.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI