Colau i la ciutat estat

Publicada: 22/12/2016 12:24h

No m’ha arribat cap queixa real sobre els contactes entre l’alcaldessa de Barcelona i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, quan resulta evident que és el que s’anomena com un by-pass, passar per sobre del govern propi, del país per nosaltres, de la regió per a ella. Per les dues.

Ningú s’ha fixat que, amb la seva set de poder, Colau sempre parla de donar pes a les ciutats? Un concepte de la “nova” política, plena de frescor i aires de canvi… Bé, no tan nou. El concepte de ciutat-estat, el van inventar els grecs. I si no el van inventar, el van millorar. Així que és una proposta actualitzada, però en un entorn diferent. O potser no. La història es repeteix sempre. Actors diferents, vestuari i decorats diferents, guerres amb armes diferents, però res de nou sota el cel.

I algú li estira les orelles a la senyora Colau per saltar-se el govern català que és l’encarregat de cuidar l’administració de tot el país, coordinar esforços i procurar per a tots els catalans? Amb lleis, normes i drets per a tothom. Els mateixos? Doncs no. No perquè, probablement, “no s’ha de fer enfadar la senyora Colau”, “hem de sumar”.

La relació, especialment la d’ERC, amb Ada Colau em recorda allò que acostuma a passar, ben conegut per tots:

Maria: –”Vés en compte amb el Manuel, Paco, que te la foterà!”

Manuel: –”No, dona, no. El Manuel és amic i el millor soci que puc tenir.”

Maria: –”Te la foterà, I després em donaràs la raó.”

Manuel: –”Que no, dona, que no! Quina mania que li tens al Manuel!”

Maria: –”Que et traurà fins la camisa! No veus que se n’està aprofitant de tu?”

Manuel: –”No seré jo qui m’aprofito d’ell, dels seus coneixements i contactes? És molt bon relacions públiques, el que a mi em fa falta.”

Maria: –”Doncs contracta una agència de publicitat, caram! Que el màrqueting el dugui un especialista. Qui paga, mana!”

Al cap d’un temps el Manuel se’n va amb tots els diners de l’empresa, s’emporta els clients i li deixa les factures, tots els deutes, al Paco.

Maria: –”Ho veus, carallot? No t’ho deia jo?”

colau-amb-el-ceptre-en-alt-victoriaAl començament del regnat de Colau em va fer pensar que, espavilada com és, se n’adonaria de la realitat, de la diferència entre estar a les barricades i estar com a responsable de l’administració i observar que Catalunya, per extensió Barcelona, estan collades i ben collades per l’Estat espanyol. I aleshores sumaria. Però no, ella ja ha triat. Entre l’autèntica sobirania i el poder. Entre reconèixer que tenien raó els seus “enemics” i sumar, sent una més, o decidir ser santa Joana d’Arc i anar per lliure, capità de les “mesnadas” Comuns. Com un altre Macbeth qualsevol, ha triat el poder, poder absolut. O poder supeditat al govern espanyol, que té la paella pel mànec.

I així és com s’ajunten dues dones de la mateixa confraria, només que una té, a més de l’ambició, a més de ser espavilada, i a més de tenir tot un equip de suport però amb molt més de poder, Sáenz de Santamaría té preparació, intel·ligència i moltes hores de vol, més el coneixement per dins de tot l’entrellat d’un Estat. De l’adversari s’han de saber molt bé els seus punts forts, i la vicepresidenta té les cartes guanyadores. Però no hi fa res si Colau en treu partit i segur que en traurà perquè al govern espanyol li interessa la divisió, i tenir a favor l’alcaldessa de la capital de Catalunya és un bombó molt dolç.

FER UN COMENTARI