6 de desembre, Dia de la Constitució Espanyola

Publicada: 02/12/2016 10:04h | Actualitzada: 16:53h

La Constitució Espanyola del 1978 conté els acords polítics que pretenen fer possible la democràcia però, avui, almenys per a Catalunya, és paper mullat.

Quaranta anys de dictadura són molts anys i molta dictadura per pensar en una transició pacífica i progressiva encaminada a restablir una normalitat.

El text constitucional es va redactar sota mil i una pressions. Els militars, conscients que havien guanyat la guerra, seguien i volien seguir gaudint de les prebendes que aquest fet els va atorgar. Els franquistes i els falangistes de tota la vida, convençuts que amb la dictadura hi vivien molt bé i que, a més, era una forma de governar que, segons ells, generava pocs problemes. Estudiants, comunistes, i fins i tot els sindicalistes, podien de tant en tant, sortir al carrer però, amb quatre cops de porra i enviant a algú a la presó, es tranquil·litzava la població i el riu no sortia mai de mare. Les classes dirigents que amb força impunitat feien possible l’enriquiment d’uns pocs… I amb aquest panorama, el text constitucional va sortir com va sortir i es va aprovar sense massa oposició.

De totes maneres, mort el dictador, calia escenificar que la dictadura ja era aigua passada i la democràcia era possible. L’eina que podia rentar la cara i treure les lleganyes al règim franquista era elaborar un text constitucional que substituís les antigues Leyes del Movimiento. En un principi, va semblar que aquest text acontentava a la majoria. Han passat anys i anys, el text s’ha fet vell i les pressions que el van acomboiar s’han anat diluint amb l’evolució social i l’entrada en escena de generacions joves i no tan joves que veuen les coses d’una altra manera. Avui, aquest document no porta enlloc, no s’han complert cap o gairebé cap de les propostes promulgades i, per tant, ha deixat de tenir vigència.

Fixem-nos en algun dels aspectes referits a Catalunya. La Constitució Espanyola del 78 vol consolidar el que hem conegut com a Estat de les Autonomies, que disposaran d’un Parlament propi amb capacitat legislativa, un Govern propi amb capacitat executiva i un Sistema Judicial compartit, tot plegat regulat pels Estatuts d’Autonomia corresponent. Quin ha estat el resultat? Que ni s’han transferit totes les competències que legalment corresponen a Catalunya, ni han estat mai justament finançades, ni els diners escapçats han arribat a temps.

Han passat els anys i la Constitució Espanyola del 78 ha esdevingut obsoleta. El Govern de l’Estat exigeix per activa i per passiva que les lleis són per complir quan ell no en compleix cap ni una. Entretant ,ens recorda dia sí dia també que l’Estat és indissoluble perquè ho diu la Sagrada Constitució.

A partir d’aquí tot és possible; retallades, invasió de competències, promeses i compromisos passats pel forro, intervenció continuada del Tribunal Constitucional per frenar qualsevol iniciativa parlamentària catalana, amenaces amb inhabilitació de càrrecs electes i molt més.

De totes maneres no se’n sortiran. Catalunya és un poble tossut que sap el que vol i que és capaç d’aconseguir el que es proposa amb constància, tenacitat i sense males arts.

Aquesta és la crua realitat. Una Constitució Espanyola que s’oblida de la realitat històrica de Catalunya, dels anhels dels catalans i de la majoria dels Drets fonamentals de les persones que sí que recull el text constitucional vigent.

Aquesta Constitució no és la nostra Constitució però pretenen, si no vols per força, que la celebrem el 6 de desembre amb bombos i platerets, amb la prohibició estricte de complir aquest dia festiu amb l’amenaça de sancions si algú pretén treballar.

Quin sentit té celebrar el 6 de desembre per als catalans? Cap. Si en els ajuntaments, en les altres institucions o en les empreses hi ha acord per treballar, qui els ho pot impedir? La Sagrada Constitució i els tribunals de justícia de l’Estat.

Quant costa -traduït en euros- la setmana del 6 al 8 de desembre? Tant és, cap problema, retallarem serveis públics, ja que la Constitució parla de moltes coses, de mots drets i moltes obligacions però no de malversació de diners públic, ni de retorns de la fuga de diners o de corrupció.

Voleu dir que no val la pena llençar a la brossa el text espanyol i fer-ne un de nou? I posats a fer, ja podríem començar a redactar una Constitució pròpia per a Catalunya. I els espanyols que commemorin el que vulguin, que els catalans no ens hi posarem.

FER UN COMENTARI