Jo també vull ser apàtrida

Publicada: 04/11/2016 21:09h | Actualitzada: 19/06/2017 18:23h

Avui, a primera hora del matí, els Mossos d’Esquadra han detingut al seu domicili a Montse Venturós per dur-la a declarar. Quedi clar que no formo part dels que pensen que l’han detingut per haver mantingut penjada una estelada a la façana de l’Ajuntament de Berga durant els passats comicis generals i els del Parlament de Catalunya.

Per negar-se a retirar-la se la va citar a declarar en dues ocasions, i per negar-se a anar a declarar, se l’ha detingut i portat a jutjats aquest matí.  Però, mirant una mica més enllà del que és obvi, la pregunta és: per què es va negar a anar? La resposta més comuna és que tenir una estelada penjant, no és constitutiu de delicte i que mantenir-la fins que Catalunya aconsegueixi la independència és un compromís acordat en el Ple del 6 de setembre l’any 2012.

Com és habitual, la informació provinent de les institucions jurídiques sacseja la tensa calma que som capaços de percebre entre notícia i notícia. I com és habitual també, és en dies com el d’avui quan apareixen coneguts defensors de l’opressió -no com a tal, és clar, però sí justificant totes i cadascuna de les mesures opressores-, quan bullen les xarxes socials en defensa dels citats, encausats, acusats… i quan, sorprenentment, encara apareixen els que reclamen el seu dret a no ser patriotes. A no sentir cap necessitat de pertànyer a un Estat o altre, els que fugen de raons identitàries i de símbols com una bandera; ja sigui la bandera rojigualda, la senyera o l’estelada.

Doncs mirin vostès -els diria jo als mancats d’un País que defensar- jo també vull que em pugui donar el mateix. Però em resulta impossible mentre hi hagi l’espoli fiscal que patim, mentre l’esforç col·lectiu dels catalans no pot traduir-se en beneficis col·lectius per als catalans. No sóc ni vull ser capaç de considerar-me un “ciutadà del món” perquè és en aquesta terra que m’acull on visc i vull viure, tenint la confiança que entre nosaltres, els que hi vivim, som del tot capaços de fer-ho infinitament millor de com ens permeten fins ara. I per poder fer-ho cal tenir sobirania pròpia, i per tenir sobirania pròpia cal regir-se per les lleis pròpies d’un estat, i per poder regir-se per aquelles, s’ha de ser un Estat. Sobirà i Independent. Així que, per tot el que tenim dret i ens cal, sóc profundament patriota.

Un patriota més… a Catalunya!

FER UN COMENTARI