La síndrome “Belén Esteban”

Publicada: 04/11/2016 11:21h | Actualitzada: 14:38h
Parlar per no callar

El jove “universitari” britànic de 19 anys, Ryan Williams, afirmà coses com “paga els teus propis tampons (GB),  si no pots aguantar-te fins arribar al bany. Jo no pixo a qualsevol lloc I no espero bolquers gratuïts #autocontrol“; afegint que “si no pots controlar la teva bufeta aquest no és problema dels contribuents.

Aquest és un clar exemple d’un problema que cada cop es va fent més i més evident. L’escolarització i l’educació obligatòria fins als 16 anys i més no està complint les expectatives de donar una formació sòlida a la gent, si es pot arribar a la universitat sense una idea bàsica sobre anatomia i fisiologia humana. Sobre biologia. I sobre moltes més coses. No és un problema de copes o compreses de roba;  és un problema de confondre bufeta amb l’úter, no saber cap funció fisiològica bàsica i que potser els nens en lloc de ser parits, són pixats. Pitjor. Ser incapaç d’entendre que per opinar s’ha de conèixer alguna cosa sobre el que opines.

Aquesta llumenera, Ryan Williams,ryan-williams-primer-pla-sindrome-belen-esteban-nov-2016 no tan sols ha desbarrat lliurement sinó que insisteix a defensar el seu punt de vista malgrat totes les crítiques rebudes i que van aconseguir una ampla repercussió el passat mes d’octubre en el món anglosaxó, traspassant fronteres,  de Harvard (USA) fins a Nova Zelanda. I com el petit Nicolás, Ryan Williams va de polític per la vida. Al seu perfil de Twitter es llegia: “Polític i portaveu de joves adults. Participant en el #BrexitDebate  entre d’altres, entrevistat  al Metro i un àvid #MENINIST #SelfControl”.

I per què anomenar com a síndrome “Belen Esteban” quan algú opina sense tenir ni idea del que està parlant, sense coneixement de causa i sense voler rectificar quan li estan dient que s’està equivocant? Senzill. Fa anys ja, poc després de la mort de la cantant Rocío Jurado, en un programa d’aquests eterns de Tele5, Belén Esteban va tenir una certa enganxada amb la cunyada de la famosa. Belén Esteban va permetre’s opinar sobre els embolics  de la família, rebent una contesta prou lògica: que no podia opinar perquè no tenia ni idea dels seus assumptes privats. Sense despentinar-se ni un pèl, la Esteban va contestar que ella podia opinar “sobre el que li donava la gana” (sic). I ella, Belen Esteban és un ídol per a molta gent. Si es presentés a política segur que podria entrar al Congreso, obtindria prou vots. Possiblement, més que en Rivera.

Alguna cosa s’està fent molt malament en matèria d’educació i aprenentatge. Està fallant tant el civisme com la cultura com el sentit comú. I és justament d’això del que estem parlant.

FER UN COMENTARI