La prostitució i politització dels Mossos d’Esquadra

Publicada: 17/11/2016 10:08h

És una vergonya la manera com els nostres polítics estan transformant el que és un cos policial –perdoneu l’expressió– en una casa de putes.

No em centraré simplement en les mesures que la CUP ha exigit al govern per tirar endavant els pressupostos. Per cert –i perdoneu un incís sobre el tema–, la baixada de pantalons que estan protagonitzant el nostre president and company és de magnituds colossals.

Estan venent els Mossos d’Esquadra, la nostra policia, a les exigències d’un grup de radicals antisistema que en el seu programa electoral s’han declarat obertament antipolicia, i amb el ferm propòsit d’eliminar algunes unitats d’aquest cos.

Sí, amics, sí. La CUP tenia en el seu programa electoral, entre altres fites, la dissolució de la Brigada Mòbil, la BRIMO, els antiavalots dels Mossos. És curiós, volien dissoldre aquells que precisament no els deixaven fer de les seves a les manifestacions. Però perquè vegis que el que estic dient té la seva lògica i no és fruit només de la meva animadversió cap als cupaires… des que la CUP va entrar al Parlament, quantes manifestacions violentes hi ha hagut? Dues? Tres? Potser quatre? Crec recordar, si la meva memòria no falla, que aquest nombre eren les mínimes que hi havia anualment abans que cert grup entrés al parlament. Digne de tenir en compte el vincle, no sé qui devia estar al darrere d’aquestes manifestacions violentes. Ara han vist que ficar-se al sistema que tant critiquen surt més a compte que fer barricades.

Recordeu, fa uns anys, com la premsa espanyola tractava els Mossos? Els enaltia. Els amanyagava. En deien meravelles. I no, no estic sent irònic per una vegada. Els Mossos d’Esquadra eren els que paraven (segons la premsa espanyola) els peus als antisistema i als grups moltes vegades vinculats amb moviments independentistes que rebentaven i cremaven Barcelona al seu gust. Us en recordeu? Ara, alguns d’aquests són al nostre Parlament o als ajuntaments, que no se’ns oblidi, que tenim la memòria amb poca retentiva quan ens interessa.

El que em fa gràcia és que, per a la resta d’Espanya, avui els Mossos són la força armada de l’independentisme a Catalunya, així que la nostra policia, no tenint-ne prou amb la mala premsa rebuda a la seva terra, també ha d’aguantar les crítiques de fora, tot i ser una policia preparada, moderna, integral i apolítica. Són catalans i això és motiu suficient per criticar totes les actuacions on es pugui treure el mínim suc.

Però compte! Les meves oïdes han hagut d’aguantar les declaracions i desitjos de més d’un i més de dos polítics que han insinuat que, en una Catalunya independent, els Mossos d’Esquadra serien el seu exèrcit. Em sagnen els ulls en llegir titulars que s’atreveixen a barrejar la nostra policia amb temes polítics i més encara militars. Però el sagnat es converteix en vòmit quan de qui prové és de grups polítics o dirigents obertament crítics amb el cos policial, que l’han menyspreat anteriorment o que han demostrat la seva poca estima cap als Mossos d’Esquadra.

Que quedin clares les coses. Els Mossos són policies, no militars. Els Mossos, com a tals, no estan a cap inclinació política des del moment en què es posen l’uniforme. Després, a casa seva, cadascú és lliure de pensar el que vulgui. Els Mossos serveixen el poble de Catalunya i la legalitat. I els Mossos, fent gala d’una professionalitat com la copa d’un pi, no engegaran a pastar fang qui, després d’omplir-se la boca criticant-los, ara manifesta necessitar-los (com bé faria qualsevol de nosaltres). Ja només per aquest motiu, i per tot el que han d’aguantar, no només al carrer fent les seves funcions, sinó dels polítics que els menystenen i menyspreen, i també dels seus caps, que no es deuen als seus agents sinó a abrillantar el foradet de la part baixa de l’esquena del polític de torn, doncs només per aquestes coses mereixen el nostre respecte. I almenys el meu el tenen.

FER UN COMENTARI