Exigim fermesa i unitat

Publicada: 29/11/2016 20:15h | Actualitzada: 30/11/2016 19:41h

Polítics (i militants) de Junts pel Sí i la CUP: Què és el que no heu entès de pas ferm i unitat que una majoria aclaparadora de catalans fa anys que estem demanant-vos? On ha quedat la il·lusió i la unitat que ens inundaven a tots i semblaven indestructibles? On ha quedat la més que significativa abraçada de Mas i Fernández? On ha anat a parar l’esperit del 9N del 2014?

Estem cansats de veure que feu una passa endavant i dues enrere. Estem cansats de debats estèrils sobre si hem de ser inde­pen­dents avui mateix i tirem pel dret, o d’aquí a 10 mesos i ja es veurà. Després de 300 anys, ara no ens vin­drà d’un mes més o menys, certament. És imprescindible fer-ho bé, és veritat. Però també és imprescindible fer-ho el més aviat pos­si­ble i no perdre’ns pel camí. I ara que el President Puigdemont s’ha compromès a fer un referèndum vinculant al setembre i veiem el final del túnel, cal aprovar uns pressupostos que evidentment no seran els preferits de tots, però que han de ser el que “menys mal” facin a la majoria.

Cal també caminar plegats. Si s’ha de desobeir, es desobeeix, però tots de la mateixa manera, amb el mateix criteri. Us demanem unitat d’acció durant aquest Procés, només durant aquest procés. Tant costa posar-se d’acord?

Si la gent percep que uns tiren per llevant i els altres per ponent, si es percep que no camineu plegats, que cadascú campa per lliure, pot semblar que la independència és una utopia, que si els que la lideren van com van, el país que volem formar serà una olla de grills i alguns sectors de “nous indepes” (que tant ens costa de convèncer als que dediquem moltes hores i recursos a aquesta tasca), podrien anar a parar a opcions que sí que són utòpiques però que es venen molt bé i compten amb el suport dels mitjans unionistes. A aquestes persones els podria sem­blar igual de difí­cil una cosa que l’altra però menys arriscada la seg­ona. I els perdrem… I no ens digueu que no és veritat, perquè els que som a peu de carrer ho sabem. I prou bé.

Estem sols, companys, i per això mateix cal ser un bloc infranquejable, sòlid de veritat, al que s’hi pugui unir qui vulgui sempre que vagi en la mateixa direcció que nosaltres, però en el que no hi caben escletxes de cap mena.

Tots som conscients que la uni­tat independentista no es podrà man­tenir molt de temps. Sabem que és una unió “contra natura” que només ha de servir per arribar a la independència. I sabem (i veiem) que s’aguanta amb pinces i constantment s’hi veuen fissures en molts llocs i en molts moments: quan els discursos són contradictoris, quan es creen eixos esquerra/dreta, quan uns exclouen als altres o quan alguns tiren pel dret i ens tenen a tots amb l’ai al cos. I això és molt greu. Perquè la uni­tat que hem acon­se­guit els dar­rers anys és la força que ens dóna credibilitat i legitimitat; és el que ens ha portat a ser presos amb seriositat arreu.

No donem massa temps a què es tren­qui del tot i caiguem en un mar d’eterns retrets. Ja hi haurà temps pel partidisme i la ideologia que cadascú vulgui defensar. No us encaparreu a dibuixar com ha de ser un país abans de tenir-lo, perquè l’únic que aconseguireu és tenir una autonomia bananera en mans d’una mena de tri­par­tit lid­erat pels lerrouxistes.

Us hem cregut. Us heu compromès. No podeu destrossar la uni­tat ni la il·lusió de la gent. Aquests debats ara no toquen. Ara toca anar tots a una, que ja ens dis­cu­tirem després. Ara s’ha d’anar per feina, fer-ho bé i fer-ho ràpid. Perquè sense fermesa i unitat, ho haurem perdut tot. Assumim-ho ja!

Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! Que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol

FER UN COMENTARI