Dialogarem més amb Catalunya, van dir…

Publicada: 23/11/2016 16:52h

M’encantaria creure que els canvis estructurals són possibles sempre. Pensar que potser amb insistència i arguments es pot reorientar de manera dràstica la corba que l’evolució traça sobre la cronologia i filtrar la confiança necessària per albirar un horitzó diferent.

Però per a això, primer hauria de pensar que pràcticament res es consolida malgrat el pas i al pes dels anys. Mirar potser a aquell vell roure i preguntar-li: què són sinó les teves arrels les que et mantenen tan ferm?

La part fonamental, la que ens defineix i li serveix a una majoria per descriure’ns, es va instal·lant a cada vivència, a cada èxit i anhel particular i col·lectiu, pràcticament des que naixem. L’experiència ens atrinxera després rere el mur dels anys.

De vegades passa també que les singularitats s’escapen de la nostra capacitat d’observació; perquè en gran mesura depenen de què està i què no està normalitzat.

Com destaca una cosa estranya dins d’un entorn també estrany? Quant passa de desapercebut l’egoisme en una societat egoista? Amb quina naturalitat porta a terme els gestos de solidaritat una societat solidària?

Constantment hem sentit que a partir de certa edat ja no es canvia. Podríem discutir al voltant de quina edat referir-nos i posar-nos d’acord o no, però en el que sí que coincidiríem és en el fet que aconseguida la maduresa, estem ja molt a prop de ser des d’aquell moment en endavant com som quan l’assolim. Més enllà dels trenta diran alguns. Quan has satisfet els teus objectius vitals o format la teva pròpia família… diran altres.

És ben cert que qui llavors tingui per costum omplir les hores d’activitats, no s’asseurà voluntàriament de sobte en un sofà a veure la vida passar. De la mateixa manera, a qui li agradi el recolliment a casa, no esperarà l’arribada del fred hivern com a pretext per quedar-se i gaudir.

Una persona amable als quaranta serà gairebé amb tota seguretat amable de per vida. Una societat compromesa al llarg de la seva història trobarà arguments per implicar-se i lluitar. Una democràcia que va néixer feble i condicionada sota l’atenta i coercitiva mirada del poder militar, després de quatre dècades dóna mostres clares de la seva incapacitat de ser una democràcia allunyada del franquisme que la va alletar.

Ahir, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va citar a declarar com investigada a Carme Forcadell, el pròxim 16 de desembre per la querella presentada per la Fiscalia pels delictes de desobediència i prevaricació, per permetre que el passat 27 de juliol la Cambra votés les conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent.

Hi haurà qui opini que la mal entesa i mal exercida “democràcia” espanyola pot canviar radicalment i esdevenir en democràcia “sense cometes ni cursiva”. Jo, personalment, avui crec que no.

FER UN COMENTARI