El debat d’investidura de Rajoy

Publicada: 02/11/2016 09:54h | Actualitzada: 19/06/2017 17:35h

Com ja sabem, el resultat del debat el coneixíem 48 hores abans de la segona votació. Una norma absurda per perdre més temps, encara que, després de 313 dies no venia d’aquí. El més important, però, van ser els discursos dels partits exposant els motius dels seus vots. Patètic va ser el del PSOE tractant de justificar la seva abstenció i, a l’hora, advertint al PP de la ferma oposició que li faran. Rajoy reia amb la boca petita.

Rivera va presumir de què C’s era el partit que més havia treballat per dur la nau a bon port. Jo de Rajoy rescataria el Ministeri de Marina per l’Albert, no en va, sempre navega en la direcció que li convé i té la sort de trobar un lloc on amarrar. En cap moment se’l va veure nerviós, ell sabia que unes terceres eleccions el farien baixar a la segona divisió de la política espanyola i no les tenia totes.

Cadascuna de les formacions van passar per la tribuna, sense pena ni glòria, fins que va ser el torn de Podem i d’ERC. El primer no va repetir el que havia dit la jornada anterior però va fer un avís per a navegants atorgant-se el paper de l’oposició a la vista del gir a la dreta dels socialistes. Quinze d’ells van desobeir la gestora (entre ells el PSC) i van votar en contra de Rajoy.

Però la bomba la va protagonitzar Gabriel Rufián. Els seus atacs al PSOE per facilitar la permanència del líder del PP a la Moncloa van indignar molts dirigents socialistes. Però, malgrat les crítiques, Rufián no té intenció de canviar d’estil. La resposta del portaveu, Antonio Hernando, va ser contundent apel·lant a la sang, suor i llàgrimes de membres socialistes en la seva llarga lluita per la democràcia.

El que va dir Rufián tampoc era res de l’altre món, més aviat va ser com ho va dir, ell sap parar el temps, mirar a la bancada socialista i, a poc a poc, anar deixant les frases de la forma que més poden impactar i molestar. Segons les hemeroteques, que per alguna raó hi són, Antonio Hernando, l’onze de juliol del 2016, va declarar en el Congrés: No podem abstenir-nos doncs seria trair als nostres cinc milions de votants socialistes”. Rufián es va limitar a dir-los traïdors segons les paraules d’Hernando.

Quines conclusions podem treure d’aquest debat? Que a Rajoy no l’afecten en absolut els casos de corrupció. Bankia, Blak, Gürtel, Bárcenas, Púnica, Panamà, Barberà, Matas, ordinadors… no tenen cap importància per als seus votants. En una paraula, la corrupció a Espanya té premi. Algun dia, a la universitat, algú presentarà una tesi doctoral sobre el tema i potser podria ser candidat a un premi Nobel.

Va quedar clar, per part de Rajoy, que Catalunya és el problema principal d’Espanya i que lluitarà per la unitat i la sobirania nacional espanyola. Cal que ens afanyem amb el full de ruta i abandonar aquest país de fireta com més aviat millor.

Alguns creuen que quedar-nos millorarà la nostra situació. Són els que no li han vist les orelles al llop i que després de cinc anys Marians encara hi confien. I vostès benvolguts lectors, que en pensen? Dependència d’Espanya o llibertat?

FER UN COMENTARI