Les Corts no vol “okupes”

Publicada: 12/11/2016 10:51h | Actualitzada: 13:57h

Un cop més. Aquesta xacra que taca els barris de Barcelona ha tornat a fer de les seves. Els okupes. Llegiu okupes com joves (i no tan joves) provinents de famílies de bé, als que els seus papis han criat sense que els hi faltés el més mínim i ara, per un sentiment de rebel·lia, antisistema (del qual han estat vivint) o simplement ximpleria nua i crua es llancen a habitar habitatges de propietat aliena.

La veritat és que s’ha de tenir la cara ben dura. A mi no m’agrada pagar lloguer o tenir una hipoteca, creieu-me. No m’agrada que part del meu sou sigui emprat en pagar un pis, que no sé del cert si serà meu o no d’aquí a uns anys. Creieu-me que no m’agraden els bancs, els seus interessos i els preus del mercat immobiliari. Però no per aquest motiu m’aniré a rebentar la porta d’una casa i em ficaré dins, creient-me en tot el meu dret a fer-ho, que això és el més graciós del tema.

Un cop refrescada la memòria i descrits molt i molt per sobre a aquests energúmens, anem al tema que ens concerneix:

El passat 11 d’octubre quatre pollosos van entrar per la força a una finca del carrer Benavent. Després de fer pública la seva acció per xarxes socials com si es tractés de la presa de Leningrad, anuncien que són nois del barri i que només busquen “un lloc de reunió en el qual desenvolupar activitats”. Sí, l’hàbil lector entrenat a llegir entre línies, haurà pogut deduir que “desenvolupar activitats” es refereix a fumar porros, tocar la guitarra o la flauta, fer escàndol i concerts i, sota el pobre titular “d’activitats per al barri” s’amaguen jocs de malabars i alguna ximpleria més, molt útil per demanar almoina als metros i als semàfors.

Però, atès que la intel·ligència no destaca per la seva abundància en depèn quines tribus socials (i dic tribus per allò que va dir certa diputada), van deixar l’immoble buit, és a dir, sense vigilància. Així que el propietari es va presentar a la seva propietat i va tapiar apostant vigilants a les entrades per evitar la seva reokupació.

Com sol passar quan els fan fora d’un habitatge que no els pertany, es manifesten (amb violència en moltes ocasions, com en el recent Banc Expropiat). Amb el que no comptaven és que els veïns, farts i fastiguejats dels innumerables problemes causats per Can Vies, no volen okupes al seu barri. Així que els valents veïns del barri de les Corts s’han manifestat en repulsa als okupes, els seus mal batejats centres “socials” autogestionats, els seus porros, els seus gossos i les seves flautes.

Només cal passar per la finca en qüestió per adonar-se que tots els habitatges que confronten o tenen vista directa amb ella llueixen pancartes en contra dels okupes.

Amb el que no comptaven aquesta vegada els okupes, acostumats a tenir un nodrit nombre de seguidors cridats per xarxes socials, és que el barri sencer estaria en contra seva, que no tindrien cap suport i que ja sembla que se’ls comença a veure el llautó.

Cal dir, però, que la senyora Maria José Lecha (com no) ha mostrat el seu suport in situ als delinqüents. Un cop més, mentint i cridant als quatre vents que el que fan és el correcte. Que el poble és cec i idiota, menys ells que s’alcen i saben com va el món. Que el que fan és justícia. Un cop més jugant amb la demagògia; no sorprèn doncs, quin partit sigui l’únic que els dóna suport. I com va dir un savi en política, com Abraham Lincoln:

La demagògia és la capacitat de vestir les idees menors amb paraules majors.

FER UN COMENTARI