El senyor Cuní i Ada Colau

Publicada: 29/10/2016 13:57h

Veus crítiques immediates per la possible entesa entre l’antic CiU amb Ciudadanos i PP a Barcelona, per reprovar Ada Colau.

Colau i els Comuns governen actualment, després d’un any només al consistori barceloní amb els que havien qualificat de màfia, el PSC.

“El senyor Cuní i Ada Colau”, aquest podria ser un bon títol per una obra de teatre. Satírica, evidentment.

Parlem de coherència. Josep Cuní, en el seu programa 8aldia s’afanya i no perd l’ocasió per acusar el possible pacte entre una força independentista i les forces més extremadament unionistes. Doncs personalment, a mi tampoc m’agrada gens. Però si parlem de coherència, hem de fer-ne un exercici impecable.

El senyor Cuní està denunciant contínuament “quan vam deixar de valorar la feina ben feta?”. Mantenint aquesta tessitura, que comparteixo, al periodista hauria d’horroritzar-li el que està passant en el (des)govern de la ciutat Comtal. Des dels nyaps evidents, a permetre el descontrol, el creixement de la conflictivitat, real i potencial, o amb declaracions tan lluïdes com la de la regidora Janet Sanz, parlant d’augmentar la xarxa de carrils bicis en els “dotze milions de quilòmetres quadrats que té Barcelona”.

janet-sanz-piulada-twitter-ajuntament-barcelona-12-milions-quilometres-quadrats-carrils-bici-ago-2016

Declaració confirmada per més que s’hagi esborrat, feta el passat mes d’agost i que ens envia al pou de la desesperació. Europa, el continent europeu, té una superfície de 10,5 milions de quilòmetres. Barcelona, 101,4 quilòmetres quadrats. Qualsevol semblança entre les declaracions de la regidora i la realitat és pura coincidència.

Qui no sap de números, està administrant una gran ciutat com Barcelona? Aquest no és un lapsus, és una pífia descomunal. Per no parlar de l’escàndol del Born que ha acabat amb una estàtua que hauria trobat el seu lloc en una exposició dels crims de guerra, la supressió de la llibertat i la repressió brutal de la ciutadania. Per exemple. Completament compatible amb l’exposició permanent del Born 1714, en un altre emplaçament, per descomptat. Podria haver estat al castell de Montjuïc.

No es mostra horroritzat el senyor Cuní. No es mostra horroritzat per les carències i l’absoluta manca de professionalitat de gent que té molta més responsabilitat que ell. A Cuní podem escollir veure’l o no, fer-li cas o no. Del govern que regeix les nostres vides no tenim escapatòria.

El problema de la coherència o la seva falta el trobem per totes bandes. Què fa governant Catalunya una aliança entre una força de dreta, de conservadors, com és l’actual Partit dels Demòcrates de Catalunya, amb un partit d’esquerra moderada, ERC, i l’arbitratge de l’extrema esquerra, l’esquerra radical i anticapitalista? Però tots ho podem entendre, menys els que no vulguin perquè els hi molesta. Dretes i esquerres tenen el mateix objectiu: la independència. No seran els primers en la història que conflueixen en un front comú per un objectiu general del país.

Exactament com pot passar a Barcelona. El descontrol, el més que possible augment de la conflictivitat, el més que possible forat a les finances, la destrucció de llocs de treball legals, incrementant la il·legalitat, pot fer convergir partits de signes fins i tot oposats. Per exemple, per reduir la contaminació s’han de buscar solucions adaptades, millorar, no pretendre que tornem a l’edat de pedra.

I que té de bo la que van dir “nova política”? Designacions a dit, familiars endollats, adjudicacions sense concurs, donar serveis a “la màfia” com adjudicar serveis socials a una companyia de Florentino Pérez… Això passa de mida. Ai, si ho fessin els antics Convergents! Per aquestes coses la SuperAda els hi organitzava un bon pollastre. Què? Si ho fan els altres, està mal fet i si ho faig jo, està ben fet? Coherència, gent, coherència. El que està malament, ho està independentment qui sigui l’autor.

Coherència… Bé que li agradava al senyor Cuní la “coherència” de la CUP en negar-se a investir el president Mas. Amb resultats tan curiosos com empats a 1515, que ja és cosa difícil. Molt difícil. Si tant valora la coherència, això no fa que critiqui la incoherència d’Ada Colau i el seu equip de govern en decidir compartir govern amb el PSC, la màfia, segons ells? O governar juntament amb els que has criticat i has volgut fer fora dels àmbits del poder no és una incoherència?

I els que no volen que es toqui l’actual govern de Barcelona venen i argumenten que els Comuns és la força més votada.

Ai caram! I com va arribar a governar Catalunya el tripartit en dues ocasions? Quina força era la més votada? No era CiU en les dues ocasions? Però es van succeir dos presidents de la Generalitat gràcies al pacte de tres partits, PSC, ERC i ICV. Bé, es van succeir dos governs, perquè apartar al president Maragall per posar un home PSOE, Montilla, en els turbulents temps de la discussió del nou Estatut, va ser cosa del president Zapatero, raó que va motivar la meva baixa fulminant del PSC, ja que definitivament es convertia en un partit sucursalista, com tantes vegades m’havien avisat.

Que no estarien contents molts espanyols si una força d’unió entre partits, PSOE, Podemos i partits de la perifèria, apartessin al PP del (des)govern d’Espanya? No seria perfectament legítim, a més, fer un front comú en hores tan difícils?

Coherència

En resum, si exigim coherència, és una exigència, com la majoria, que ha de caminar en totes direccions. I de vegades, pel bé de tots, els partidismes s’aparquen, i treballen tots plegats pel bé del país i la seva gent. Això també és coherència, treball en grup per assolir un objectiu d’ordre superior.

El senyor Cuní ha d’escollir, combatre la independència com sigui, amb tota classe de contradiccions i aparcant la seva indubtable intel·ligència, i combatre als antics Convergents, ajudant a qualsevol que se li oposi, o ser coherent. I ser professional, perquè a un bon professional i a una persona que li agrada la feina ben feta, li haurien d’agafar tots els mals de panxa en veure Barcelona governada per teòrics il·luminats que ni aprenen ni volen aprendre.

2 COMENTARIS

  1. El grup godó cada vegada fan més fàstic. Jo fa molt de temps que ni els escolto i tampoc els veig, n’és una bona manera de desintoxicar-me. En Basté i el cagadubtes de Clapés fan molta pena, fa molt de temps que han deixat de ser objectius en la seva feina.

FER UN COMENTARI