Les presons de luxe catalanes

Publicada: 13/10/2016 10:47h | Actualitzada: 11:15h

Perdoneu la meva ignorància o la meva base de creences errònia. Perdoneu perquè, potser, visc en un altre món, diferent d’aquells que em titllaran de tenir un pensament “desfasat”, “poc modern” o desconfiat del model d’integració i rehabilitació que ofereixen les presons. Perdoneu també pel desconeixement en profunditat del sistema penitenciari a Catalunya. I sobretot, perdoneu per tenir una ferma i impenetrable creença: qui la fa, la paga.

L’estiu passat, vaig poder llegir amb estupor una notícia: “Les presons catalanes reobren les piscines”. Perdó? Després de llegir de nou el titular, per allò de sonar-te a error de lectura, vaig poder comprovar que la meva comprensió lectora estava perfecta.

Les presons van tancar encertadament les seves piscines fa quatre anys, per les retallades, i aquest any, atès que la crisi, malgrat albirar-se encara a l’horitzó, sembla que l’anem perdent de vista, quina millor manera d’emprar els diners del contribuent que obrint les piscines per als presos? Que els funcionaris segueixen amb salaris retallats? Que els hospitals tenen falta de personal? Que les farmàcies no cobren? Minúcies. Els presos en remull. El primer és el primer.

Interessant-me més pel tema, vaig poder comprovar que els reclusos no només gaudeixen dels banys, no. Realitzen activitats com ara aquagym i classes de natació. La mesura ha estat titllada d’èxit entre els responsables dels centres i -com no?- entre els reus, ja que, com deia un dels entrevistats, “és una gran mesura, perquè alliberes tensió i et fa oblidar que estàs a la presó”. Curiós. Si més no curiós.

Però no em quedo aquí. Els presos de les presons catalanes, tret d’unes piscinetes, poden gaudir de gimnasos completament equipats, sales de relax amb ordinadors connectats a Internet, Play Station, Canal +… Perdoneu un incís. Entenc això de la televisió, és clar, però Canal +? I, per cert, l’últim intent de motí a Quatre Camins endevines per què va ser? Per unes millores sanitàries? Per més temps als vis a vis? No, amic lector, no. Per l’intent de treure el Canal + de la presó. Sí. Aquesta mateixa cara se’m va quedar a mi.

Què vas sopar per Nadal l’any passat? No, no he canviat de tema ni t’ha saltat la pàgina del navegador a un altre article. T’ho pregunto de debò. Vols veure un menú nadalenc d’una de les presons de Catalunya?

Menú Nadal Presó CP Girona

Com t’has quedat? Sí, 2011, en plena crisi. Per als incrèduls i els que al·leguin que fa molt de temps d’això, l’any passat a la presó de Ponent, a Lleida, el primer plat va ser sopa de galets, plat típic, seguit de pollastre al forn amb prunes i pinyons. Això va ser així arran de queixes externes, ja que l’any anterior cada reu va menjar de segon plat un entrecot amb guarnició. Que li passin el menú a tot ciutadà que va a un menjador social en aquestes dates, a veure què n’opina.

Està bé que els presos estudiïn. Encara que a tots, treure’ns els nivells d’anglès ens costi diners i a ells no. Està bé que tinguin dentista. Encara que els avis amb pensions irrisòries tinguin seriosos problemes a l’hora de pagar-lo. Està bé que si realitzen treball, el cobrin. Encara que la seva estada, menjar i activitats diverses siguin de franc. Està bé que el model que s’intenta exercir sigui el de la reinserció. Encara que queda demostrat en incomptables ocasions que fracassa estrepitosament.

El que no aconsegueixo entendre, per molt que m’esforci, és, per una banda, aquest corrent on el seu major interès és que el pres oblidi que està a la presó. Que està complint condemna. Que ha fet una cosa dolenta. No, amic, això no funciona així. Vull que ho recordis cada dia. Que et penedeixis i posis els mitjans perquè no torni a succeir, i després t’integris de nou a la societat. I, d’altra banda, la gent que està contra les presons. Així, sense res més, sense oferir una alternativa. Cada any, recorren els carrers de Barcelona per una manifestació amb el lema “a terra els murs de les presons”, encapçalada gairebé sempre per membres de la CUP. Curiós…

Què fem amb els que hagin comès un assassinat? I amb els pederastes? Què fem amb els agressors sexuals? Ho podríem preguntar a la senyora Maria Rovira, regidora de la CUP, que va denunciar una agressió sexual aquest estiu, què pensa ella que seria el més correcte per fer amb el seu agressor una vegada estigui detingut.

Només puc finalitzar aquestes incongruències d’ens que es passen de moderns i d’anti-tot, amb una frase d’Albert Einstein que diu: “Només hi ha dues coses infinites; l’univers i l’estupidesa humana. I de la primera no estic segur”.

2 COMENTARIS

  1. No has estat mai en una presó oi? Jo si, no com a intern, sino com a estudiant de criminologia. Tens molt poca noció del que significa està privat de llibertat. Entenc que no has parlat mai amb un pres. I alhora entenc que ets un gran desconeixedor de la realitat penitenciària catalana com bé dius.

    Em fa gracia, o llàstima, que només expliqueu els dinars de Nadal, les piscines o el Canal +. Els suposats luxes i avantatges de ser pres. Perque no parleu de l’abandonament familiar, la doble criminalització de l’entorn, l’estigmatitzacio perpetua que tindrà qualsevol persona que hagi passat per la presó. El model penitenciari falla, i molt, pero no per tenir piscines o poder estudiar angles. Falla perquè la societat no vol ni es capaç de reinsertar socialment aquesta gent, i si una persona no te oportunitats lícites de tirar endavant la seva vida (quants presos que no formen part de programes de reinserció post-penitenciaris tenen feina? Quantes empreses agafen persones que han estat a la presó si no perceben un ajut?

    Un dia fes una prova. Estigues 48 hores a casa amb 1 hora d’internet el dia, sense poder decidir quan et lleves, quan o que dines, a quina hora vas a dormir, sense telefon mòbil, sense poder parlar amb els teus, sense que ningu et vingui a veure, patit amenaces, i treballa 4-5 hores en un taller cobrant una misèria. I tot aixo sentint-te culpable, sabent que els teus pares no et volen veure pel que has fet.

    Les piscines i dinars de Nadal, els cursos, els estudis, el dentista, totes aquestes coses intenten humanitzar el pres. I ja et dic jo, que tots aquests “luxes” no canvien la realitat penitenciària, que no es altre que: tristesa profunda, soledat total i una buidor interna que molt pocs dels que escriviu aquestes bestieses seríeu capaços de conviure-hi.

    Un dia, si tens oportunitat, visita una presó, parla amb un pres, o si mes no, amb un educador / treballador d’una presó. I llavors, t’animo a que tornis a escriure un article sobre el tema. I el problema no es que siguis un ignorant sobre el tema, sino que generes ignorància en la gent que et llegeix, i per més inri, estigmaitzes mes els presos, i per si no fos poc, amb aquests comentaris, els hi compliques encara més el seu retorn a la societat.

    No em vull fer pesat. Pero sap molt greu llegir segons quins articles.

  2. No se por donde empezar para decirte simplemente q me gustaria oirte como defenderias a uno de esos d los q hablas s t hubiesen hecho algo a ti.

FER UN COMENTARI