El perquè del Moltes Mercès…

Publicada: 22/10/2016 22:21h

El pregó que vam organitzar gràcies a la voluntat de Toni Albà a sumar-se a la iniciativa sorgida entre piuladors sembla, vist amb perspectiva, infinitament més respectuós amb l’oficialitat malgrat haver estat, precisament, en protesta a l’elecció del pregoner oficial.

A poc a poc ens vam anar sumant els qui, a més de conèixer-nos via Twitter, compartim la necessitat de dir que no; que ja està bé de premiar amb un acte tan rellevant a qui ens havia menyspreat de manera tan absolutament gratuïta. Aquest no és altre que Javier Pérez Andújar. Les alternatives no eren tantes. Podíem actuar bàsicament de tres maneres: premiar a l’Oficial amb una voluminosa absència, acudir amb algun lema de protesta acompanyat de pancartes o organitzar un altre acte, en el qual tots poguéssim sentir-nos còmodes i riure. Al capdavall vam posar molt d’interès en què fos una festa com, afortunadament, va acabar sent. Així va néixer el que podem descriure com el col·lectiu del Moltes Mercès.

I m’he referit com a vist en perspectiva, perquè Empar Moliner va renunciar a fer el seu pregó de la “Festa del Roser” de Martorell després de les crítiques del grup municipal “Movem Martorell”, i també perquè van haver-hi aldarulls i batusses al recent pregó de Sor Lucía Caram a “Alba de Tormes”…

Llavors, què és més respectuós, transversal i divertit; vetar i escridassar o organitzar-ne un altre?

A continuació queden recollits els motius d’alguns de nosaltres per dur a terme l’organització i desenvolupament del Moltes Mercès:

Eva, metgessa

Vaig participar-hi per dignitat. Jo estimo la meva terra i no puc admetre, sense donar-hi cap resposta, que algú, com vostè, m’insulti per voler que el que és nostre ens pertanyi. Vostè que tant lloa la puresa del seu barri, potser ignora que en un barri molt similar al seu, El Besòs, durant un temps de la meva infància, per sort molt curt, vaig ser menystinguda, insultada per ser catalana i parlar la meva llengua. “Habla en cristiano. No ladres como los perros” eren les frases més boniques que se’m dedicaven cada dia. També ignora que jo que vaig fer una immersió lingüística forçada en el seu idioma, idioma que domino millor que el meu propi, sóc independentista fins al moll de l’os. Tot això, en clara contradicció amb els que postulen que l’independentisme s’acabarà quan els nens catalans siguin escolaritzats en castellà. L’independentisme sols acabarà el dia que siguem independents. Fins que vostès no entenguin quina és l’essència de Catalunya, continuaran errant en les seves tesis i nosaltres per dignitat continuarem lluitant per alliberar la nostra terra.

Montserrat Tudela

Per dignitat.

Vaig voler participar activament en l’organització del Primer Pregó independentista de les Festes de la Mercè per dignitat. A mi l’insult no em representa. No em representa ni a mi, ni al meu poble, ni als que ens han precedit en la recerca de la llibertat. Va ser la meva resposta a l’elecció del pregoner oficial que ha practicat l’insult i la ridiculització a més de la meitat dels catalans escrivint sobre l’independentisme coses com: “reproduce una situación que recuerda las creadas por el ayatolá Jomeini, el cual acuñó el término ‘islamofobia’ para blindar los desmanes de su régimen integrista”. Un pregoner que havia titllat la manifestació de l’11 de setembre de 2014 de “parque temático del independentismo”. Un pregoner que titlla els independentistes com a intolerants. Un pregoner que ha agredit la dignitat d’una part de les persones que configuren el meu poble.

La dignitat, per a mi, també forma part dels objectius nacionals. Vull la independència bàsicament per això. Quan perds la dignitat, esdevens esclau. I per a mi el Pregó alternatiu va ser una manera de recuperar la dignitat col·lectiva i individual, de totes aquelles persones que ens hem sentit agredides pel pregoner “oficial”.

Marisa

Pels insults, pel menysteniment, pel menyspreu, pel nepotisme i l’endogàmia “colauera”. Perquè m’estimo Barcelona, perquè uns “pijipis” oportunistes i sense més ideologia que el populisme barat, l’estan destrossant. Perquè, com va dir J.F. Kennedy ja és hora que “no ens preguntem que pot fer el país per nosaltres, sinó, què podem fer nosaltres pel nostre país”. Perquè tornem a sentir la rebel·lia de la joventut, malgrat que alguns ja pentinem cabells blancs…

Perquè a vegades, se t’encén una llumeta, i a aquesta llumeta li respon una altra llumeta, que estava lluny, ben lluny, mai vista fins llavors…I altre. I després altre…i així, fins a uns/es quants/es… suficients per fer una petita torxa.

I aquests/es de la petita torxa ens n’anem per peteneres, que fan flama grossa, i peten, escampant el foc… I llavors fem teies amb les peteneres, ben collades, com cal. Treball dur. Treball d’equip. Treball que mai hem fet abans. Treball que potser mai en tornarem a fer… I es generen sinergies, energia, complicitats…

I un dia, el dia senyalat… les teies s’encenen! De cop. Totes.  Les llums i la música acompanyen el discurs del rei-bufó. Del bufó-poeta…
I és un foc alliberador, enèrgic i energètic, i s’escampa, multitudinari, alegr, .catàrtic…

I veus que no estàs, que no estem sols… Que hi ha centeners, milers de llumetes com la teva, com les nostres.. marcant-nos a tots el camí cap a la llibertat…

Laura Arenas

Perquè ho vaig fer? Crec que com moltes coses a la vida, per casualitat; la @M_BrokenLeg llença el guant, en @tonialba el recull, la @Laksmi ho veu i li diu a la @larenasse i uns quants més que passaven per allà.

Com a persona implicada en el procés cap a la independència de Catalunya, em vaig sentir indignada al saber que l’alcaldia havia proposat un pregoner que en reiterades ocasions ens hi havia menys tingut i, potser equivocadament, ho vaig interpretar com una provocació.
A banda de què els desafiaments m’agraden, sempre he cregut que no n’hi ha prou en queixar-se, cal actuar en la mesura de les teves possibilitats, potser per això m’he apropiat com a filosofia de vida frases com “Voler és poder”, “Qui fa el que pot no està obligat a més” o “El fracàs més gran és no haver-ho intentat”. Per gran que sigui un repte, amb confiança en l’equip, que on no arribes tu arribo jo i on no arribem nosaltres arribarà algú altre, tot és possible. I sobretot amb la humilitat d’acceptar des del primer moment que pot no sortir bé, però que tot són experiències que et serveixen per corregir i millorar.

També em va venir molt de gust intentar demostrar que no calen sigles de cap partit polític ni associació per tirar endavant una iniciativa/una queixa/una idea, per gegantina que ens pugui semblar, que n’hi ha prou amb la convicció, la força i el compromís en el qual fas i el perquè ho fas. I crec que ho hem aconseguit. Hem demostrat que on no arribin els nostres dirigents, hi podem arribar nosaltres.

Per tot això em vaig emmerdar en el Merder i ho tornaria a fer. Seguim que tenim un país per fer! DonecPerfciam.

Àlex Azuaje

Crec en una Barcelona moderna, capdavantera, integradora, una Barcelona de tots i en la que entre tots la mantinguem com a model i referent a nivell mundial, perfectible però consonant amb els temps moderns on es creïn oportunitats per a tots i on l’esperit de lluita i superació sigui una constant comú entre els seus habitants.

No vull una Barcelona fosca, en què s’utilitzi com a unitat de mesura els episodis del passat més tristos i conflictius de la societat, no vull la disgregació, no vull societats dividides per orígens, cultures, religions o llengües, no vull que es faci de la pobresa un desavantatge ni una limitació i molt menys una excusa perquè cap diligència política pugui utilitzar-la pel seu propi rèdit, no vull una Barcelona on l’insult, la burla o el menyspreu siguin tolerats, difosos i justificats i molt menys premiats perquè ataqui a qualsevol dels corrents ideològics de la població contràries a la meva, no vull ni crec en una Barcelona que en comptes de continuar realitzant un paper clau com a motor generador de canvis positius, avantguardistes i llibertaris a l’econòmica, la política, la justícia social i la cohesió del nostre país es converteixi en una massa inerta, apàtica, adoctrinada i passiva a l’espera que un gran líder li aporti els canvis que una societat del segle XXI demanda.

Per això i més vaig participar en la planificació, organització i desenvolupament del pregó alternatiu Moltes Mercès – El Merder 2016 i a fe de Déu que ho tornaré a fer les vegades que siguin necessàries.

Joan Llacuna, economista

A mi va il·lusionar-me participar en el Moltes Mercès perquè la idea va sorgir d’un grup d’amics. I perquè estic activat, perquè tinc ganes de fer coses, perquè no podem parar, perquè som un poble pacient però de tant en tant cal plantar cara, perquè hi ha molta gent que espera que es facin activitats, perquè ho muntàvem gent del poble, perquè no tothom disposa de l’oportunitat de fer-ho (equip, capacitat, pressupost inicial…), perquè la colla amb la que vam muntar-ho em va semblar gent de fiar, perquè vull la independència de Catalunya i em va semblar que fer-ho ens hi acostava. Per tot això.

Olga Amargant, advocada

Dels creadors de la superheroïna que apareixia als actes públics; dels que aturaven desnonaments; dels que encerclaven “La Caixa”; dels que deien que no es dedicarien mai a la política… ara ens arriba la designació d’un pregoner que ha comparat el moviment independentista amb els “aiatol·làs islàmics”, ha qualificat la Diada 2014 de “recreo” i “parc temàtic” i ha definit Òmnium com “oligarquia”?

I què esperaven els que tenen els seus orígens en la constant protesta al carrer i que ara governen Barcelona? Que els que no tenim aquest origen ens quedaríem a casa a contemplar tan digne pregoner?

Doncs calia mobilitzar-nos, destinar-hi temps i diners propis, per fer que sense intervenció de partits polítics ni d’organitzacions polititzades, els barcelonins tinguéssim un pregó ciutadà, a peu de carrer, fet per gent del carrer, festiu i reivindicatiu.

Miquel Strubell, sociolingüista

No ha d’estranyar que tinguem la pell fina davant dels atacs, sovint amb to insolent, poc respectuós i fins i tot insultant que rep -dia sí, dia també, i generalment des de mitjans tancats a la rèplica- el moviment social segurament més important de l’Europa occidental dels darrers trenta anys.

L’ús del menyspreu i l’insult no es pot escudar darrere de la tan proclamada “llibertat d’expressió”. Em poden dir que m’odien, però si m’ataquen la dignitat, menyspreant-me o insultant-me, tinc dret a protestar. Ni que sigui protestar… I resulta que un grup de piuladors independentistes va considerar que descriure l’enorme esforç de reunir un milió i mig de persones a Barcelona, per fer una bandera catalana de 13 km, amb milers de voluntaris, amb un miler molt llarg d’autocars vinguts d’arreu, com a “parque temático del independentismo” (dit en un diari hostil al procés català) anava més enllà d’una crònica innocent. I per això, i no per cap altra cosa, quan es va anunciar que l’autor d’aquell escrit (i algun altre) seria el pregoner de la Mercè, vam proposar-nos fer alguna acció alternativa.

1 COMENTARI

  1. A mi m´agradaria formar part del col·lectiu Moltes Mercès. Com ho puc fer? Què he de fer per col·laborar. ajudar a orgganitzar, etc?
    Gràcies.

FER UN COMENTARI