Nous atacs de la fiscalia contra Catalunya

Publicada: 18/10/2016 22:00h | Actualitzada: 19/06/2017 17:49h

Cada cop que escolto la vicepresidenta Soraya donar explicacions sobre les mesures que el govern central, ara en funcions, pren contra les decisions aprovades democràticament pel Parlament de Catalunya, sento dues sensacions contradictòries. M’explicaré: Per una part, una mena de ràbia en veure el meu país tractat com una colònia que no volen deixar anar i de la que es consideren propietaris (en nom d’Espanya és clar). De l’altra molta pena pels 40 milions d’espanyols que hauran de suportar al PP, un cop siguem independents.

L’última frase que recordo de Soraya deia: Ni Puigdemont ni Rajoy poden negociar res del que correspon al conjunt dels espanyols perquè no estan legitimats (?). Decidir que és Espanya i com s’organitza ho van decidir els espanyols a la Constitució. Després va demanar respecte pels seus drets. Quina vergonya utilitzar la Constitució quan i com els convé. Recorden que AP no hi estava d’acord? Què el PP amb Fraga Iribarne tampoc? Què Aznar la va criticar durament en el diari La Nueva Rioja de Logroño?

Avui tots els mitjans d’informació donen dues notícies de la Fiscalia General de l’estat. En la primera ordena al TSJC querellar-se contra Carme Forcadell, presidenta del Parlament pels delictes de desobediència i prevaricació. Són els mateixos delictes que s’imputen a Mas, Ortega, Rigau i Homs. En la segona de les notícies, la fiscalia general demana que s’arxivi la denúncia contra Fernández Díaz. Fixem-nos en els detalls: Contra Forcadell ordena, contra el ministre demana. Un fet si més no curiós. Em pregunto: Si la fiscalia depèn del ministeri de Justícia, obeeix el govern de l’estat… o és independent?

La fiscal general va dir: “No és la llibertat la que fa lliures els ciutadans, sinó la llei”. En l’època de Franco també? Al seu torn i en referència al procés català Soraya deia: “La llei no ho permet i l’obligació d’un govern és fer complir la llei”. Totes dues recalquen que la llei està per sobre de tot. De tot? Si les lleis són contràries a la moral també? Si prohibeixen la llibertat d’expressió també? Si afecten la dignitat de les persones també?  Si són producte d’una dictadura també? He d’entendre que els judicis del franquisme i l’assassinat de Lluís Companys els consideren legals aquesta parella de juristes?

Espanya no se rinde i apel·la a la famosa frase “Vale más honra sin barcos que barcos sin honra”. És a dir, no negociarà si no és a la força, la independència de Catalunya. Se’n diu estat democràtic però no compleix ni les seves pròpies lleis. En qüestió de política exterior ha renyat ambaixadors per comentaris en favor de Catalunya i ha retirat les credencials al cònsol de Letònia a Barcelona per penjar una estelada a casa seva.

Recordo que Espanya, a hores d’ara, no ha reconegut Kosovo perquè es va independitzar de forma unilateral. Si en aquestes qüestions el govern de Rajoy és molt estricte, deuria, aconsellat per aquest parell de bones juristes, trencar les relacions diplomàtiques amb els EEUU atès que es van independitzar d’Anglaterra mitjançant una DUI. Ignoro si a temps passat és o no viable però, almenys, seria conseqüent amb les seves idees.

Confio estimats lectors que no dubtaran de la separació de poders a l’estat, oi que no?

FER UN COMENTARI