Manoletines, xicuelines, veròniques… Oh! Són els toros!

Publicada: 22/10/2016 13:22h

No sé com agrair que el nostre estimat i mai suficientment valorat Tribunal Constitucional ens hagi resolt el tema dels toros. La qüestió taurina se’ns havia escapat de les mans per culpa d’uns malintencionats defensors dels animals que havien pressionat a polítics de bona fe què, escoltant la veu del poble, els van fer cas i elaboraren una llei que els prohibia a tot Catalunya.

Quina mania tenen alguns d’escoltar la veu del poble. Sabent que aquest és ignorant, el millor que podrien haver fet era ignorar-lo. Tots els que se’ls escolten acaben ficant la pota i després vénen a lamentar-se. Perquè el país funcioni es deu acatar la llei, tant si agrada com si no, i no fer-ho té conseqüències, pot intervenir la fiscalia general de l’estat i acabar davant d’un tribunal.

No sabien que es tractava d’una festa d’alt interès nacional? Que forma part de la cultura intrínseca d’aquest país? Què la imatge del brau és la principal icona i referent mundial de la marca Espanya? Què s’havien cregut aquella colla de politiquets? Quin dret tenien a privar, tant de l’espectacle com de la mort més digna a què pot aspirar el noble animal? Les Places, els carrers, els bars són tots plens de gent celebrant la bona nova.

Confio i espero que els perdedors no intentaran presentar un recurs d’inconstitucionalitat, seria una canallada contra l’afició i, a més, només serviria per endarrerir uns mesos la resposta del tant noble, respectat i imparcial tribunal que gaudeix, a hores d’ara, de la més alta reputació en totes i cadascuna de les seves sentències i que, segons les enquestes és, de tots els poders de l’estat, el més ben valorat.

Els propietaris de les grans ramaderies ja respiren tranquils, Pegaos, Victorinos i Miuras tornaran a fer les delícies dels aficionats taurins de Catalunya, que són una gran majoria i s’han vist perjudicats en els seus drets fonamentals. Els ramaders podran retirar les Eres que tenien presentades i donar feina a un munt de gent que fa cua, dia si dia també, a les oficines de treball.

L’espectacle és monumental, la banda de música interpretant pasdobles, els vestits del torero (“maestro” en l’argot taurí) i de la “quadrilla” són molt espectaculars, plens de coloraines i elegants quan fan el “paseillo” mirant al “tendido” i saludant la presidència. Després el contacte amb l’animal, la capota, els picadors i banderillers i per últim “la faena”. L’Espasa, la muleta i marejar el toro fins a l’estocada final.

Pel que fa a la gastronomia, qui no s’ha cruspit algun cop “rabo de Toro” o ha begut el vi que s’anomena la “sang de l’animal”? És el que feien molts aficionats de Barcelona que, en acabar la corrida anaven a un bon restaurant. Ara, per fi, podran tornar-ho a fer gràcies al nostre estimat Constitucional.

Dit això i ja en pla seriós, confio que es prendran les mesures adients a fi que tal espectacle no torni a les places de Catalunya. Sempre he dit que si les corrides de toros són un art, el canibalisme és gastronomia. Existeix gran nombre de frases a favor i en contra dels toros, permetin-me benvolguts lectors, per acabar, citar-ne dues una de cada classe.

El toro sent el dolor, però no pateix
José Antonio González, actual alcalde de Tordesillas

L’alcalde de Tordesillas té activitat cerebral, però no pensa
Lucia Etxebarria, escriptora

FER UN COMENTARI