L’enemic a casa

Publicada: 03/10/2016 09:29h

Així ha titllat una gran part del col·lectiu de Mossos d’Esquadra l’assistència de l’exdiputat de la CUP, David Fernàndez, a l’Escola de Policia de Catalunya (ISPC). La visita, s’ha donat dins de l’esdeveniment de dos dies organitzat pel centre, on el tema central era la mediació policial en diferents conflictes i àmbits.

El dia 30 de setembre, el senyor Fernández va protagonitzar una taula rodona, juntament amb l’inspector Carles Hernández, cap de la Brigada Mòbil (antiavalots dels Mossos d’Esquadra) i l’inspector Xavier Pastor, cap de l’àrea de mediació.

El senyor Fernández, recordem dades per tots aquells oblidadissos, és aquell que se’n va anar de festa amb un exetarra empresonat durant set anys. Sí, sí, com ho sents. Aquell que va dir textualment: “Catalunya té un problema: la BRIMO”, referint-se a la Brigada Mòbil. I aquell, que va defensar aferrissadament, és més, portant-ho com a bandera a la llista de promeses electorals, l’eliminació del citat grup policial.

Ho entenc. Coneixent al senyor Fernández i al partit d’on prové, no és difícil adonar-se’n del perquè d’aquesta ànsia i mania persecutòria cap a la Brigada Mòbil: són els únics que frenen les “accions reivindicatives” que ell i el seu partit sempre tant han defensat.

Anem a fer un exercici. Llegim “accions reivindicatives” com l’eufemisme que és i el substituirem per: crema de contenidors, trencament d’aparadors, pintades a caixers i innumerables destrosses de mobiliari urbà, així com agressions i llançament d’objectes als seus temuts agents de la BRIMO.

I no estic exagerant. És més, intento ser breu i concís. Però convido a qui vulgui tirar d’hemeroteca, que busqui quantes vegades han condemnat la violència urbana ell o el seu expartit. Ni una. Ara bé, si busques quan han recolzat aquests actes, els col·lectius afins al senyor Fernández i a la CUP a la qual representava, trobaràs material més que de sobres.

Doncs aquest senyor va anar a l’Escola de Policia a parlar de Mediació. Lògic doncs, el malestar dins de la policia, a excepció és clar, dels allà presents (curiosament tots comandaments), que ho van veure com un èxit. Però el malestar no és només policial. La visita del senyor Fernández ha estat vista per molts col·lectius i inclús, pel seu expartit, com una baixada de pantalons de l’exdiputat i com una possible porta giratòria.

La xerrada va acabar arribant a un pseudopunt en comú, entre l’inspector Hernández i Fernández que van acabar culpant als polítics (perdoneu la meva incultura… no era polític aquest senyor?) I finalitzant amb el retret molt, però que molt diluït de l’inspector, on afirmava: “Per a mi és un èxit estar aquí asseguts. Si ens ho haguessin dit el 2013, segurament el senyor Fernández hauria rigut”.

Una vegada obert el torn de preguntes, l’únic sindicat policial dels allà presents que va realitzar una va ser SAP-FEPOL, on Pere Garcia va recriminar per una banda la manca de “suport polític i institucional” a les actuacions d’ordre públic cap als agents, i per altra, tot i l’intent de tallar-li la intervenció, va recriminar a Fernández que partits com el que ell representava, hagin justificat i justifiquin, els actes violents a la ciutat.

Perdoneu, però no entenc res. Un antisistema i obertament antipolicia, llepant del sistema i donant conferències a l’Escola de Policia.

Una policia que permet que personatges d’aquesta envergadura trepitgin casa seva.

Una casa que té comandaments que li ballen l’aigua a qui s’ha declarat com el seu enemic més d’una vegada.

I un enemic dels Mossos d’Esquadra que ja no sé ben bé qui és. Si l’antisistema, el govern o els seus propis comandaments.

El que està molt clar és, que d’una manera o altra… el tenen a casa.

FER UN COMENTARI