Franco, Victòria, República

Publicada: 18/10/2016 11:49h | Actualitzada: 13:53h

Finalment he esbrinat el títol de l’exposició que fa Colau i el seu lloctinent Pisarello, en la seva missió didàctica a Barcelona, per la que han substituït la que hauria de ser exposició permanent, El Born 1714. És la que dóna títol al meu escrit. De subtítol han batejat l’exposició com “Impunitat i espai urbà”. Copio a continuació la introducció i presentació feta pel mateix Ajuntament:

Aquesta exposició mostra, amb un llenguatge auster, la permissivitat amb els símbols de la dictadura a partir de la peripècia de tres estàtues –La República, l’eqüestre de Franco i La Victòria– i de l’actitud dels seus autors, Marès i Viladomat, que van treballar per la república, van exaltar el franquisme i van ser reconeguts per la democràcia. Això permet la reflexió sobre la banalització de la dictadura durant la democràcia com a base de la impunitat dels seus protagonistes i de la dificultat de restablir la memòria de la República i de les classes subalternes.

Per ara no m’entretinc a analitzar-ho. Em resulta molt més important reivindicar l’anterior exposició. Comencem.

El Born: Centre de Cultura i Memòria

Amb l’exposició anterior, El Born 1714, molts barcelonins, catalans i gent de fora van poder saber una història amagada que representa el punt de gir més important a la història del nostre país. El moment en què Catalunya passa de ser una nació històrica amb un dels Parlaments i unes Constitucions que estan entre les més antigues d’Europa, si no les que més, a convertir-se en un poble sotmès i perseguit. Una petita gran nació amb el seu propi govern, Parlament, lleis, administració. La raó de ser de la nostra Diada, el perquè els catalans commemorem una derrota. Per no oblidar qui som.

L’onze de setembre de 1714 Barcelona va rendir-se a l’enemic i el càstig per la seva rebel·lia i per la seva independència, per la seva llibertat, va ser monstruós, tal com trobem malauradament a tantes guerres conduïdes per indignes. Els barcelonins del Born van ser castigats a enderrocar les seves pròpies llars. Va venir el Decret de Nova Planta i començà la persecució de llengua, cultura i història catalanes. Aquesta persecució té un nom: anorreament. Anorreament o intent d’anihilació d’un poble. Una de les salvatjades més grosses que fan uns pobles contra altres, dominats per la set de dominació i control desmesurada, descontrolada. Aquests aprenents de revolucionaris ho desconeixen? Els hi sembla bé? Accepten la desaparició d’un poble com un fet normal?

El Born hauria de ser l’espai permanent d’aquell moment històric fatal que condemnà Catalunya a perdre les seves llibertats i ser perseguida, perseguint el poble català, la seva llengua, història i cultura, la seva gent, de manera sistemàtica i despietada, violentament, durant més de tres segles. Franco és una conseqüència d’aquest odi, d’aquesta intolerància. És un símptoma, no l’origen de tot. Podem parlar des de Pedro, dit el Cruel, fins al comte-duc d’Olivares. De Franco tots en tenim memòria. Massa memòria. Encara vivim gent que vam perdre familiars i patir les repressions, les misèries, portades pel dictador. Gent a qui no ens cal un argentí que fa quatre dies que viu a Catalunya i no sembla importar-li l’altra dictadura, la que van patir els seus pares a l’Argentina de Videla per venir a explicar bajanades. Ni que vingui aquesta aprenent de revolucionària amb deliris de redemptora dels pobres a explicar-nos sopars de duro. Que no ens parli de classes subalternes als que hem patit les conseqüències de les pèrdues, del dolor, dels nostres familiars bombardejats despietadament, població civil, homes, dones, nens, vells, sans i malalts, rics i pobres. Les bombes no fan distincions. El seu objectiu és el matar. Assassinar. I això, la persecució sistemàtica, la violència sistemàtica, contra tot un poble al llarg de segles no és important, no és rellevant i s’ha de tornar a amagar perquè segueixin dient que els catalans mentim i ens hem inventat una història que no és real. Les bombes no són reals. Els morts no són reals.

Això ja comença a fer pudor de socarrim. Comença a fer pudor de provocació, de buscar la divisió i l’enfrontament. Buscar la divisió perquè així s’asseguren el poder que persegueixen alguns tan desesperadament. Hi ha molta gent, massa gent, que desconeix la història de Catalunya. Només van amb l’invent de la història d’Espanya sota el braç. Aquells que pensem de manera crítica mai ens la vam empassar malgrat el nostre desconeixement, de ser uns analfabets totals de la nostra pròpia història.

Hem de recuperar el Born i sí, mal que els hi pesi als Cuní, Ciudadanos i PP (naturalment!), PSOE i qui sigui, monopolitzar-lo. El Born, el lloc que simbolitza la pèrdua de les llibertats de la nació catalana. Un monument a la veritable història. Un monument a la memòria d’un poble derrotat però no vençut. Que es busquin un altre lloc per les seves parides.

FER UN COMENTARI