– Bon dia!
– Bon dia!
– Vinc a votar.
– A votar pel referèndum unilateral d’independència?
– Sí… Suposo… El que ens toqui aquest any.
– A veure, vostè és independentista?
– Jo… Per què m’ho pregunta?
– Perquè és un referèndum per independentistes.
– I els no independentistes, que no voten?
– Si és un referèndum per la independència, no, no voten.
– Però aleshores… no ho entenc. Quan voten els del no?
– Quan els hi toqui. Per les municipals, les generals… Sempre hi ha alguna cosa a votar.
– Bé, ho trobo estrany això que diuen, però res, miri…
– Per què diu que és estrany? Què ha de ser estrany! Si ets independentista, votes a favor de la independència.
– I els que volen votar que No, què passa amb ells? Trauran el NO restant de la població total?
– No, home, no! Quina atzagaiada! Els que no voten no sabem què voldrien. Potser els hi ha fet mandra de venir.
– Si vostè ho diu… Jo sí, sóc independentista.
– Això ho diu vostè, mestre! Algun paper que ho demostri? Algun registre certificant-ho?
– Ara haig de demostrar que sóc independentista? Què diu?
Ospa! No m’ha agradat gens ni mica que fes tantes preguntes! Massa preguntes!
– I s’ha preocupat molt pels del No, si podien votar o no. Em fa molt mala espina, senyor -afegeix un dels vocals de la mesa, observant-lo per sobre les ulleres.
– Doncs només porto el carnet…
– Doncs no pot votar si no porta cap document acreditant que vostè és independentista.
Se’ls queda mirant, dubtant.
– Va, home, va, que no té tot el dia si vol votar!
Gira cua i se’n va.
– I millor que porti un parell de testimonis! -crida el vocal xerraire.
– Amb els seus corresponents documents acreditatius! -rebla el president de la mesa- Signats per l’alcalde de barri! –encara crida el segon vocal, amb ganes d’ajudar.

I és que, clar, el referèndum és només per a independentistes. Madame Ada Colau, la brillant política, pensadora i filòsofa va avisar (“No només per independentistes“).

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI